Análisis mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX) de la base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio procedente de "Augustobriga" (Talavera la Vieja, Cáceres)

Autores/as

  • Isidro Martínez Mira

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2006.25.11

Palabras clave:

Cerámica vidriada romana, Microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX), Molde de fabricación de vidrio, Augustobriga

Resumen

La finalidad de este trabajo es el estudio de los resultados de los análisis efectuados, mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX), a una base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio hallado en la ciudad romana de Augustobriga (Talavera la Vieja, Cáceres).

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

AGUILAR TABLADA MARCOS, B.M., 1997: “Augustobriga. Una ciudad romana bajo las aguas”. Revista de Arqueología, 190, 38-47.

AGUILAR TABLADA MARCOS, B.M. y SÁNCHEZ DE PRADO, M.D., 2006: “Evidencias de un taller de vidrio en la ciudad romana de Augustobriga (Talavera La Vieja, Cáceres). Lvcentvm, XXV, en prensa.

ALARÇAO, J., 1976: “Céramique a Glaçure Plombifère”. En ALARÇAO, J., DELGADO, M., MAYET, F., MOUTINHO, A. y DA PONTE, S., Fouilles de Conimbriga VI. Céramiques diverses et verres, 39-40. París.

ALVARADO, M., FERNÁNDEZ, J.M., ELÁZQUEZ, A. y SAQUETE, J.C., 2001: “Augustobriga”. Tabvla Imperii Romani, Hola J-30, 94. Madrid.

BALIL, A., 1961: “Cerámica romana vidriada en el Mediterráneo”. Actas del II Congreso Español de Estudios Clásicos, 96-98. Madrid.

BELTRÁN LLORÍS, M., 1978: Cerámica romana. Tipología y Clasificación. Zaragoza. 2 Vol. Zaragoza: Ed. Pórtico.

BEN AMARA, A. y SCHVOERER, M., 2006: “Interaction between Leads Glazes and Bodies: research on the mode of application of the Glazing Mixture”. En 34th International Symposium on Archaeometry, 399-404. Zaragoza.

CALDERA DE CASTRO, P., 1983: “El vidrio romano emeritense”, en CALDERA DE CASTRO, P. y VELÁZQUEZ JIMÉNEZ, A., Augusta Emerita I, Excavaciones Arqueológicas de España nº 126. Madrid.

CALDERA DE CASTRO, P., 1994-95: “Los recipientes prismáticos de sección cuadrada y las botellas cilíndricas: Una aproximación al método de trabajo de los talleres de vidrio romano del suroeste de Hispania”. Anas, 7-8, 117-142.

CALEY, E. R., 1947: Results of a Chemical Examination of Some Specimens of Roman Glaze from Tarsus. American Journal of Archaeology, 51, 4, 389-393.

CASAS I GENOVER, J. y MERINO I SERRA, J., 1990: “Troballes de ceràmica vidriada d´època romana a les comarques de Girona”. Cypsela, VIII, 139-155.

CASAS I GENOVER, J., MERINO I SERRA, J. y SOLER I FUSTE, V., 1993: “Noves observacions sobre la ceràmica vidriada d´època romana de la vil.la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà). Cypsela, X, 129-144.

DE BENEDETTO, G. E., ACQUAFREDDA, P., MASIERI, M.,QUARTA, G., SABBATINI, L., ZAMBONIN, P.G., TITE, M. y WALTON, M., 2004: “Investigation on Roman Lead Glaze from Canosa: results of Chemical Analyses”. Archaeometry, 46, 4, 615-624.

DESBAT, A., 1986: “Céramiques romaines à gláçure plombifère des fouilles de Lyon (Hauts-de-Saint-Just, Rue des Farges, La Solitude)”. Figlina, 7, 105-124.

DÍAZ RODRÍGUEZ, L.A. y TORRECILLAS, R., 2002: “Arcillas cerámicas: una revisión de sus distintos tipos, significados y aplicaciones”. Boletín de la Sociedad española de Cerámica y Vidrio. 41, 459-470.

DOMERGUE, C., 1987: Catalogue des mines et des fonderies antiques de la Péninsule Ibérique. 2 Tomos. Publications de la Casa de Velázquez, Serie Archeologie, fasc. VIII. Madrid.

DOMÍNGUEZ MORENO, J.M., 1988: “La Alfarería Popular de Ahigal (Cáceres)”. Revista de Folklore, 87, 75-86.

DUBOIS, S., 2006: Aperçu des céramiques à glaçure plombifère de l´Occident romain. Disponible en http://galliabelgica.free.fr/cer_glacure.htm

FERNÁNDEZ NAVARRO, J.M., 1991: El Vidrio. Constitución. Fabricación. Propiedades. CSIC-FCNV, Madrid. 2ª ed.

GREENE, K., 1979: Report on the Excavations at Usk 1965- 1976: the Pre Flavian Fine Wares, Capítulo 9-Glazed Wares, 86-105. Cardiff.

GUALTIERI, S., ERCOLANI, G., RUFFINI, A. y VENTURI, I., 2006: “Experimental Tests for recognizing application echnology and firing conditions of Archaeological Glaced Ceramics”. En 34th International Symposium on Archaeometry, 477-482. Zaragoza.

HATCHER, H., KACZMARCZYK, A., SCHERER, A. SYMONDS, R.P., 1994: “Chemical Classification and Provenance of some Roman Glazed Ceramics”. American Journal of Archaeology, 98, 3, 431-456.

HOCHULI-GySEL, A., 1977: “Kleinasiatische glasierte Reliefkeramik (50 V. Chr. bis 50 N. Chr.) und ihre oberitalischen nachahmungen”. Acta Bernensia, 18-20.

LÓPEZ MOLINERO, A., CASTRO, A., PINO, J., PÉREZ ARANTEGUI, J. y CASTILLO, J.R., 2000: “Classification of ancient Roman glazed ceramics using the neural network of Self-Organizing Maps”. Fresenius Journal of Analytical Chemistry, 367, 586-589.

LÓPEZ MULLOR, A., 1981: “Notas para una clasificación de los tipos más frecuentes de la cerámica vidriada romana en Cataluña”. Ampurias, 43, 201-215.

MARTIN, A., 1992: “La ceramica invetriata romana: la testimonianza dell´Area NE delle Terme del Nuotatore ad Ostia”. En PAROLI, L. (Dir.), La Ceramica Invetriata Tardoantica e Altomedievale in Italia, 324-329. Firenze.

MOLERA, J., PRADELL, T., SALVADÓ, N. y VENDRELL-SAZ, M., 2001: “Interactions between Clay Bodies and Lead Glazes”. Journal of American Ceramic Society, 84, 5, 1120-1128.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., SOTO, M. y CASTILLO, J. R., 1999: “La aplicación de la microscopia electrónica de barrido y el microanálisis por Rayos X al estudio de la cerámica vidriada”. En CAPEL MARTÍNEZ, J. (Ed.), Arqueometría y Arqueología, 221-229. Granada.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., URUÑUELA, M. I. y CASTILLO, J.R., 1995: “Roman Lead Glazed Ceramics: Classification of the Pottery found in the Tarraconensis (Spain), 1st-2nd Century A.D. Fourth ECerS.Proc. 4th European Ceramic Society Conference. Vol. 14, The Cultural Ceramic Heritage,Riccione, 2-6 Oct. 1995, 209-218.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., URUÑUELA, M. I. y CASTILLO, J. R., 1996: “Roman Glazed Ceramics in the Western Mediterranean: Chemical Characterization by Inductively Coupled Plasma Atomic Emission Spectrometry of Ceramic Bodies”. Journal of Archaeological science. 23, 903- 914.

PICON, M. y DESBAT, A., 1986: “Note sur l´origine des céramiques à glaçure plombifère, généralement bicolore, des IIème et IIIème siècles, de Vienne et Saint-Romain-en-Gal”. Figlina, 7, 125-127.

RIBAS BERTRÁN, M., 1965: “Cerámica vidriada romana en Mataró”. Pyrenae, 1, 155-173.

SÁNCHEZ DE PRADO, M.D., 2006: “Un moule de bouteille carrée à Augustobriga (Cáceres, espagne)”. En FOY, D., NENNA, M.D. (Dir.), Corpus des Signaturas et Marques sur verres anticues, 503-504. Aix-en-Provence-Lyon.

SINGER, F., SINGER, S.S., 1971: Cerámica Industrial. 3 Vols. Ed. URMO. Bilbao.

VERTET, H., 1986: “Recherches sur les glaçures plombifères dans le centre de la Gaule”. En RIVET, L. (Ed.) Actes du Congrès de Toulouse,SFECAG, 9-11 mai 1986, 25-32 Marseille.

TITE, M. S., FREESTONE, I., MASON, R. y MOLERA, J., VENDRELL-SAZ, M., WOOD, N., 1998: Lead Glazes in Antiquity –Methods of Production and Reasons for use. Archaeometry, 40, 2, 241-260.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-12-2006

Cómo citar

Martínez Mira, I. (2006). Análisis mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX) de la base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio procedente de "Augustobriga" (Talavera la Vieja, Cáceres). Lucentum, (25), 195–214. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2006.25.11

Número

Sección

Artículos