Las lucernas republicanas de Lucentum (Tossal de Manises, Alacant)
DOI:
https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2016.35.06Palabras clave:
Lucernas republicanas, Lucentum, Contexto estratigráficoResumen
Presentamos en este artículo las lucernas de tipología republicana procedentes de la ciudad romana de Lucentum. Las lucernas se presentan enmarcadas tipológicamente y se proporciona su datación según su contexto estratigráfico, se recopilan además las marcas existentes sobre ellas y los motivos decorativos que presentan.Citas
AA.VV., 2004: Scombraria, la historia oculta bajo el mar. Arqueología submarina en Escombreras, Cartagena, Murcia.
AQUILUÉ, X., CASTANYER, P., SANTOS, M. y TREMOLEDA, J., 2008: «L’evolució dels contextos ceràmics d’Empúries entre els segles II a.C. i VII d.C.», Actes du Congrès de la SFÉCAG tenu à L’Escala-Empúries du 1er au 4 mai 2008, 33-62, Marseille.
ARXÉ, J., 1982: Les llànties tardo-republicanes d’Empúries, Barcelona.
BERGES, G., 1989: Les lamps de Montans (Tarn). Une production céramique des Ier et IIe s. ap. J.-C.: modes de fabrication, typologie et chronologie, Paris.
BUSSIÈRE, J., 1995: «Lampes hellénistiques et tardo-républicaines. Lampes d’Algérie II», Antiquités Africaines, 31, 232-276.
CASAS, J. y ROCAS, X., 1989: «Les llànties de la vil·la romana dels Tolegassos. Algunes precisions entorn la seua datació», Cypsela, VII, 71-86.
CELIS, R., 2008: Les llànties romanes de Baetulo, Tesi doctoral defensada el 9 de juny de 2008, <http://raulcelis.net/> (Consulta: 25-3-2012).
DÍAZ, M., 2000: «Tipocronología de los contextos cerámicos tardo-republicanos en Tarraco», Empúries, 52, 201-260.
DRESSEL, H., 1899: Lucernae Formae, C.I.L. (Inscriptiones Urbis Romae Latinae. Instrumentum domesticum) XV, II, 1, lám. III.
GARCIA, A.M., OLCINA, M. y RAMÓN, J.J., 2010: «Un nivel de amortización de una cloaca de Lucentum», Rei Cretariae Romanae Fautorum Acta, 41, 353-361.
GUILABERT, A., MOLTÓ, F.J., OLCINA, M. y TENDERO, E., 2010: «El foro altoimperial de Lucentum. Contextos materiales de su fundación», en V. Revilla i M. Roca (eds.), Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà, Actes de la reunió celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d’abril de 2007, Barcelona.
HARTLEY, B. R. y DICKINSON, B. M., 2008: Names on terra sigillata. An index of makers’ stamps and signatures on gallo-roman terra sigillata (samian Ware), Vol. I (A to Axo), London.
LÓPEZ, A., HUGUET, E. y RIBERA, A, 2013: «Las otras cerámicas finas», en A. Ribera (coord.), Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, 207-213, Alcalá de Henares.
LAFUENTE, J., 1957: Alicante en la Edad Antigua, Alicante.
LAFUENTE, J., 1959: Museo Arqueológico Provincial de Alicante. Catálogo-guía, Alicante.
LERMA, J.V., 1988: «Lucernas romanas de Valentia», Revista de Arqueología, 85, 29-35.
MARTÍN, G., 1962: «Estudio de los materiales arqueológicos hallados en el subsuelo del Palacio de la Generalidad de Valencia», Papeles del Laboratorio de Arqueología, 1, 89-109.
MARTIN, A., 2008: «Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle I a.C. a la costa catalana», Actes du Congrès de la SFÉCAG tenu à L’Escala-Empúries du 1er au 4 mai 2008, 103-127, Marseille.
MÍNGUEZ, J.A. y MAYAYO, A., 2014: «Evidencias de la fabricación de lucernas en la ciudad romanorrepublicana de La Cabañeta (El Burgo de Ebro, Zaragoza», en R. Morais, A. Fernández e M.J. Sousa (eds.), As produçoes cerâmicas de imitaçao na Hispania, tomo I, 151-164, Porto.
MORENO, F., 1991: Lucernas romanas de la Bética, Madrid.
MORILLO, A., 1992: Cerámica romana de Herrera de Pisuerga (Palencia, España). Las lucernas, Santiago de Chile.
MORILLO, A., 1996: «Las lucernas del tipo de «cabeza de ave» (Vogelkopflampen) en la Península Ibérica», Madrider Mitteilungen, 37, 103-120.
MORILLO, A., 1999: Lucernas romanas en la región septentrional de la península ibérica. Contribución al conocimiento de la implantación romana en Hispania, Montagnac.
MORILLO, A., 2015: «Lucernas romanas en Hispania: entre lo utilitario y lo simbólico», Manual de cerámica romana II. Cerámicas romanas de época altoimperial en Hispania. Importación y producción, 321-428, Alcalá de Henares.
NOLLA, J.M., 1999: «El material ceràmic dels nivells fundacionals de Gerunda. Els estrats inferiors de casa Pastors», Revista d’Arqueologia de Ponent, 9, 181-214.
OLCINA, M., REGINARD, H. y SÁNCHEZ, Mª J., 1990: Tossal de Manises (Albufereta, Alicante). Fondos antiguos: lucernas y sigillatas, Alicante.
OLCINA, M. (ed.), 2009: Lucentum (Tossal de Manises, Alicante). Arqueología e Historia, Alicante.
OLCINA, M., GUILABERT, A. y TENDERO, E., 2014: «El municipi de Lucentum», en M. Olcina (ed.), Ciudades Romanas Valencianas/Ciutats Romanes Valencianes, Actas de las Jornadas sobre Ciudades Romanas Valencianas. Actualidad de la investigación históricoarqueológica, celebradas en el MARQ (Alicante) los días 3 y 4 de diciembre de 2013, 200-216, Alicante.
PAVOLINI, C., 1987: «Le lucerne romana fra il III sec. aC e il III sec. dC», Céramiques hellénistiques et romaines, 2, 139-165, Paris.
POVEDA, A.M., 2012: «La producción de lucernas en el sureste peninsular: primeros datos», en D. Bernal, y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas II. Producciones regionales, 353-367, Cádiz.
POVEDA, A.M., 2013: «La officina de lucernas romanas de Elo (El Monastil, Elda, Alicante) en los siglos I a.C./I d.C.», Monografías ex officina hispana 1, tomo I, 455-467, Cádiz.
RIBERA, A. y MARÍN, C., 2004-05: «Las cerámicas del nivel de destrucción de Valentia (75 a.C.) y el final de Azaila», Kalathos, 22-23, 271-300.
RICCI, M., 1973: «Per una cronologia delle lucerne tardorepubblicane», Rivista di Studi Liguri, XXXIX, 2-4, 168-234.
RICKMAN, C. y WYNICK, N., 1994: Cosa: the lamps, Memoirs of the American Academy in Rome, volume XXXIX, Michigan.
RIVET, L., 2008: «Les ensembles céramiques d’époque augustéenne de la butte Saint-Antoine à Fréjus (Var). Recherches dans la cour secondaire LX (1973-1976)», Actes du Congrès de la SFÉCAG tenu à L’Escala-Empúries du 1er au 4 mai 2008, 765-802, Marseille.
ROMERO, Mª V., 1990: «Lucernas republicanas de Numancia y sus campamentos», Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 56, 257-296.
ROSSER, P. y FUENTES, C. (coords.), (2007): Tossal de les Basses. Seis mil años de historia de Alicante, Alicante.
Descargas
Estadísticas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2016 Anna Garcia Barrachina

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.