Aproximación al poblamiento rural de la llanura de la Selva (Girona) durante la romanización. Nuevas aportaciones al conocimiento de los asentamientos y los silos mediante la fotografía aérea y la prospección superficial

Albert Guevara Molina

doi:10.14198/LVCENTVM2018.37.06

Autores/as

Albert Guevara Molina Investigador independiente, España https://orcid.org/0000-0002-8649-5731

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2018.37.06

Palabras clave:

fotografía aérea, prospección, silos, llanura de la Selva, poblamiento rural

Resumen

Históricamente la llanura de la Selva (Girona) ha jugado un rol importante para comunicar las poblaciones humanas del noreste peninsular. Prueba de ello fue el paso de la Via Heraclea y el Camino Real de Madrid a Francia entre otros muchos caminos y las vías que actualmente comunican el llano. Aún así, hasta hace 30 años, el número de yacimientos que se conocía era escaso y no reflejaba un poblamiento muy denso en la Antigüedad. No fue hasta mediados de los años 90, cuando la construcción de carreteras y otras infraestructuras sacó a la luz distintos yacimientos de todos los periodos, buena parte de ellos silos, que cambiaron la percepción que se tenía de la llanura de la Selva. Sin embargo, a nuestro parecer esta zona geográfica puede albergar muchos más yacimientos de los que se conocen. Es por este motivo que hemos ideado una metodología basada en la fotografía aérea satelital, con el programa Google Earth, para poder detectar el mayor numero de yacimientos de forma rápida y efectiva, en su mayoría silos u fosas, seguido por una prospección superficial no agresiva del lugar. Por un lado, con este sistema hemos hallado 9 yacimientos del siglo II aC sin más precisiones, probablemente silos, situados al noroeste de Girona. No obstante, aún quedan muchas marcas que siguen sin ser comprobadas. Por último, determinaremos la dispersión del poblamiento rural entre los siglos II y I aC.

Citas

Arveiller-Dulong, V. y Nenna, M. D. (2000). Les verres antiques I: Contenants à parfum en verre moulé sur noyau et vaisselle moulée VIIe siècle avant J.-C.- Ier siècle après J.-C. París: Réunion des Musées Nationaux.

Asensio, D., Francès, J. y Pons, E. (2002). Les implicacions econòmiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica. Cypsela, 14, 125-140.

Augé, A., Llinàs, J., Moix, E., Sànchez, M. y Zabala, M. (2009). Prehistòria recent i antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres del TGV. Quaderns de la Selva, 21, 175-194.

Ball-llosera, L. (2007). El llibre de la Crosa. Anglès: Josep Maria Pascual.

Borrell, M., Figueras, N., Llinàs, J., Mallorquí, E. y Merino, J. (2005). Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans.

Burch, J., Carrascal, C., Casellas, L. E., Merino, J. y Navarro, N. (1992). Excavacions a la variant est de Girona: la sitja romana de Fornells. Quaderns de la Selva, 5, 21-29.

Burch, J. y Sagrera, J. (2009). El almacenamiento de cereales en silos en el nordeste peninsular. Transformaciones y cambios del ibérico pleno al ibérico tardío. En R. García Huerta y D. Rodríguez González (Eds.). Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares (pp. 73-87). Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha.

Burch, J., Casas, J., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L. Rojas, A.,... y Simon, J. (2010a). La síntesi. En J. M. Nolla, L. Palahí y J. Vivo (Eds.). De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia (pp.5-188). Girona: Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica y Laboratori d’Arqueología i Prehistòria.

Burch, J., Casas, J., Costa, A., Nolla, J. M., Palahí, L. Rojas, A.,… y Simon, J. (2010b). 123, Puig de Can Cendra-Bescanó. En J. M. Nolla, L. Palahí y J. Vivo (Eds.). De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia (pp.297-299). Girona: Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica y Laboratori d’Arqueología i Prehistòria.

Burjachs, F., Bach, J., Buxó, R., Llàcer, P., Mcglade, J., Picazo, M.,... y Ros, M. T. (2005). El territori d’Emporion i les seves dades paleoambientals. Empúries, 54, 25-32.

Callavé, S., Codina, D., Fuertes, M., Llinàs, J., Monguiló, E., Roncero, A.,… y Zabala, M. (2009). L’explotació del camp a l’època ibèrica al Nord-Est de Catalunya: els camps de sitges trobats durant la construcció del TGV a les comarques de Girona. Tribuna d’Arqueologia, 81-97.

Carandini, A. (1997). Historias en la Tierra. Manual de excavación arqueológica. Barcelona: Crítica.

Castells, J. y Hernández, G. (1990). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica comarca Selva. Barcelona: Generalitat de Catalunya y Direcció General del Patrimoni Cultural.

Ceraudo, G. (2013). Aerial Photography in Archaeology. En C. Corsi, B. Slapšak y F. Vermeulen (Eds.). Good practice in Archaeological Diagnostics Non-invasive Survey of Complex Archaeological Sites (pp. 11-30). New York: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-01784-6_2

Dassie, J. (1978). Manuel d’archéologie aèrienne. Paris: Technip.

Dehesa, R. (2009). Excavació arqueològica a Torre Vedruna/Sector Transports (Girona-Vilablareix, Gironès). Intervenció 2008. Girona: Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.

Dubosse, C. (2007). Ensérune (Nissan-Lez-Enserúne, Hérault). Les céramiques grecques et de type grec dans leurs contextes (VIe-IVe s. av. n. é.). Lattes: UMR 5140 du CNRS y Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Rousillon.

Everson, P. (1983). Aerial photography and fieldwork in north Lincolnshire. CBA Research Report. The impact of aerial reconaissance on archaeology, 49, 14-26.

Fémolant, J. M. y Malrain, F. (1996). Les établissements ruraux du deuxième Âge du Fer et leur romanisation dans le département de l’Oise. Revue archéologique de la Picardie. De la ferme indigène à la villa romaine, 11, 39-54. DOI: https://doi.org/10.3406/pica.1996.1886

Frigola, J. (2009). Autovía del noreste Barcelona – Frontera francesa. Tramo: Maçanet de la Selva – Sils. Excavación del yacimiento de Can Castells (Vidreres). Girona: Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.

Frigola, J. (2010). Prospecció i excavació arqueològica al Centre d’Autotransformació de l’AVE de Vilobí d’Onyar (Vilobí d’Onyar, La Selva). En J. Grau y A. Prados (Eds.). Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (pp. 559-562). Arbúcies-La Gabella: Ajuntament d’Arbúcies-Museu Etnològic del Montseny, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona y Universitat de Girona.

Fuertes, M., Colomeda, N. y Merino, J. (2010). 131. Puig del Castell. En J. M. Nolla, L. Palahí y J. Vivo (Eds.). De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia (pp. 301-302). Girona: Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica y Laboratori d’Arqueología i Prehistòria.

Gailledrat, É. y Solier, Y. (2004). L’établissement côtier de Pech Maho (Sigean, Aude) aux VIe-Ve s. av. J.-C. (fouilles 1959-1979). Lattes: UMR 5140 du CNRS y Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Rousillon.

García, L. (2005). Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Barcelona: Ariel.

García, M. (2013). Las Pozas (Casaseca de las Chanas, Zamora): dos nuevos recintos de fosos calcolíticos en el Valle del Duero, Trabajos de Prehistoria, 70(1), 175-184. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2013.12108

García Sánchez, J. (2013). Recuperando el paisaje romano de Segisamo: algunas herramientas metodológicas más allá de Google Earth. En J.C. Sastre, R. Catalán y P. Fuentes (Eds.). Arqueología en el valle del Duero. Del Neolótico a la Antigüedad Tardía: nuevas perspectivas. Actas de las primeras jornadas de jóvenes investigadores en el valle del Duero, (pp. 153-164). Madrid: La Ergástula.

Goguey, R. y Cordier, A. (2015). Photographie aérienne et archéologie. Une aventure sur les traces de l’humanité. Pamplona: Infolio.

Gordi, J., Boada, M., Pintó, J. y Vilar, L. (1993). Aproximació l’evolució del paisatge vegetal a les comarques de la Selva i el Vallès, Estudi General, 13, 61-79.

Grau, D., Mallorquí, E., Mundet, J. y Teixidor, R. (2016). Un segon camí de Vic: de Cassà a Sant Martí Sapresa. En E. Mallorquí, M. Albà, L. Ball-llosera, X. Campillo, J. Formiga, D. Grau,… y R. Teixidor (Eds.). Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), Vol. 2 Els camins transversals (pp.91-120). Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans.

Grau, J. (2017). Memoria de la excavación preventiva realizada en el yacimiento: Can Fontgrau – Carretera N-II, PK 693+970 (Sils, La Selva). Girona: Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.

Llinàs, J. (1993). L’hàbitat del segle II a.C. i les torres de Puig Ardina (Riudarenes). Quaderns de la Selva, 6, 31-48.

Llinàs, J. y Merino, J. (1998a). El patrimoni de la Selva. Fitxer 1. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

Llinàs, J. y Merino, J. (1998b). El patrimoni de la Selva. Fitxer 2. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

Llinàs, J. y Merino, J. (1999). El patrimoni de la Selva. Fitxer 3. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

Llinàs, J. y Merino, J. (2000). El patrimoni de la Selva. Fitxer 4. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

Llinàs, J. y Merino, J. (2001). El patrimoni de la Selva. Fitxer 5. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

Llinàs, J. Merino, J. y Vargas, A. (2002). Camp de la Vinyaperduda o Vinya Vella (Cassà de la Selva, el Gironès), En A. Solés (Ed.). Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (pp. 255-258). Sant Joan de les Abadesses: Diputació de Girona, Universitat de Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona y Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Llinàs, J., Nolla, J. M., Vivo, J. y Zabala, M. (2012). El sitjar del Camp de l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Dades noves sobre la romanització al Pla de Girona. Revista d’Arqueologia de Ponent, 22, 153-170.

Mach, O. y Capellà, H. (1998). La Selva una comarca serena. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva y Centre d’Estudis Selvatans.

Mallorquí, E. (1999). El vivir en Riudellots es peligroso. Quaderns de la Selva, 11, 253-260.

Mallorquí, E., Albà, M., Ball-llosera, L., Campillo, X., Formiga, J., Grau, D.,… y Teixidor, R. (2016). Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), Vol. 2 Els camins transversals. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans.

Merino, J. y Llinàs, J. (1993). Intervencions arqueològiques a l’Eix Transversal: tram de Santa Coloma de Farners-Vilobí d’Onyar. Quaderns de la Selva, 6, 153-155.

Merino, J. (1999). Els jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana en el terme de Cassà de la Selva, Quaderns de la Selva, 11, 73-96.

Miret, J., (2006). Sobre les sitges i altres estructures excavades al subsòl. Cypsela, 16, 213-225.

Motjé, L. y Vilar, L. (1992). Itinerari 7. La depressió de la Selva. En L. Pallí y D. Brusi (Eds.). En El medi natural a les terres gironines. 11 itineraris per la Catalunya Nord-Oriental (pp.171-179). Girona: Diputació de Girona y Universitat de Girona.

Nolla, J. M. y Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord-est de Catalunya. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

Olesti, O. (2010). Urbanització, integració i gestió del territori al nord-est de la península Ibèrica en època republicana (segles II-I a.C.). Studies on the rural world in the roman period, 5, 11-60.

Oltean, I. A. (2013). A Lost Archaeological Landscape on the Lower Danube Roman Limes: The Contribution of Second World War Aerial Photographs. En W. S. Hanson y I. A. Oltean (Eds.). Archaeology from Historical Aerial and Satellite Archives (pp. 147-164). New York: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4614-4505-0_9

Ortega, D. y Rojas, A. (2006). El camp de sitges de Can Serra. Un jaciment ibèric i alt medieval. Girona: Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Palmer, R. (2013). Reading aerial images. En R. S. Opitz y D. C. Cowley (Eds.). Interpreting archaeological topography. Airbone laser scanning, 3D data and ground observation (pp. 76-87). Oxford: Oxford Books.

Pion, P. (1996). Les établissiments ruraux dans la vallée de l’Aisne, de la Fin du second Âge du Fer au début du Haut-Empire romain (IIe siècle av. J.-C. / Ier siècle ap. J.-C.): bilan provisoire des données et esquisse de synthèse. Revue archéologique de la Picardie. De la ferme indigène à la villa romaine, 11, 55-108.

Plana, R. y Martín, A. (2012). El paisatge periurbà de l’oppidum d’Ullastret: una nova imatge de la morfologia i del funcionament d’una ciutat ibèrica. En El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat (pp. 123-148). Documenta 26. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Pons, E. (2008). Els orígens de l’estabilitat humana i de l’organització del territori empordanès. La plana i els recursos naturals. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49, 3-32.

Pons, E., Fuertes, M., Gago, N., y Bouso, M. (2001). Les sitges dels assentaments de Mas Castellar de Pontós i les del territori. En Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània Occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret (pp. 145-156). Monografies d’Ullastret 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret.

Puigvert, J. M. (2000). La dessecació de l’Estany de Sils i el debat sobre la salut pública a mitjan segle XIX. Quaderns de la Selva, 12, 129-138.

Renfrew, C. y Bahn, P. (2011). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Akal.

Revilla, V. y Santacana, J. (2015). Catalunya romana. Barcelona: Rafael Dalmau.

Rojas, A. (2008). El camp de sitges de Can Serra (Vilobí d’Onyar, La Selva). Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (pp. 169-176). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Salido, J. (2017). Arquitectura rural romana: graneros y almacenes en el Occidente del Imperio. Autun: Éditions Mergoil.

Santamaria, D. (1996). Vilobí d’Onyar. Girona: Diputació de Girona y Caixa de Girona.

Solé, L. y Rigau, E. (1991). La dessecació del volcà. En S. Arbat, E. Rigau y L. Solé (Eds.). Carícia de volcà, (pp.42-49). Girona: Ajuntament de Bescanó-Ajuntament de Vilobí.

Teixidor, R. (2013). Can Forroll. De castell a mas i a casa de segona residència. Llibre de la Festa Major de Vilobí d’Onyar 2013, 26-33. Vilobí d’Onyar: Ajuntament de Vilobí d’Onyar.

Turon, J. (1993). Reconstrucció del paisatge rural antic del Pla de Girona. (Trabajo inédito). Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

Verhoeven, G. J. (2012). Near-Infrared Aerial Crop Mark Archaeology: From its Historical Use to Current Digital Implementations. Journal of Archaeological Method and Theory, 19, 132-160. DOI: https://doi.org/10.1007/s10816-011-9104-5

Vial, J. (2011). Les Volques Arécomiques et le Languedoc Oriental protohistorique. Etude d’une entité ethno-politique préromaine (IXe-Ier s. av. J.-C.). Lattes: UMR 5140 du CNRS y Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Rousillon.