Figlinae y producción anfórica en el territorium de Saguntum

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.18794

Palabras clave:

Sagunto, figlinae, producciones cerámicas, ánforas romanas, vino, arqueometría, Hispania Tarraconense, Alto Imperio

Resumen

Se presenta un estudio de los alfares del ager Saguntinus en época romana a partir de los resultados de una campaña de prospecciones superficiales realizadas en el año 2018, con el objetivo de reubicar y documentar una serie de alfares conocidos de antaño, y poder llevar a cabo una primera aproximación a la caracterización tipológica y arqueométrica de sus producciones, en especial de las ánforas. Esta actuación se ha centrado, concretamente, en tres figlinae conocidas como Els Arcs (Estivella), Sabató II (Torres Torres) y Pla d’Orlell I (Vall d’Uixó), y ha permitido ampliar el conocimiento de las producciones cerámicas manufacturadas en dichos centros de producción. Entre otros aspectos, el estudio muestra la relevancia productiva y comercial del vino de Saguntum y contribuye a ampliar el conocimiento sobre su economía en época altoimperial.

Financiación

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Generalitat Valenciana

Citas

Abauzit, P. (1999). Présence d'amphores saguntines à Narbonne, la Nautique (Aude). Instrumentum, 10, 27-28.

Alföldy, G., Mayer, M. y Stylow, A. U. (Eds.). (1995). Corpus Inscriptionum Latinarum II2. CIL II2 /14, Teil 1: Conventus Tarraconensis Süd. Berlin.

Aranegui, C. (1978). Anotaciones sobre las ánforas del nivel de relleno del Grau Vell. Saguntum, 13, 307-326.

Aranegui, C. (1981). La producción de ánforas romanas en el País Valenciano, estado de la cuestión. Archivo de Prehistoria Levantina, 16, 529-538.

Aranegui, C. (1992). Testimonios del vino saguntino, entre otras cuestiones. En Miscel·lània arqueològica a Josep M. Recasens (pp. 35-43). Tarragona: Ajuntament de Tarragona.

Aranegui, C. (Coord.). (1996). Els romans a les terres valencianes. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.

Aranegui, C. (2004). Sagunto y Roma. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Recuperado de: http://www.cervantesvirtual.com/obra/sagunto-y-roma-0/

Aranegui, C. (2008). La producción y el comercio de ánforas tarraconenses en el País Valenciano. En A. López Mullor y X. Aquilué (Eds.). La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Monografies, 8 (pp. 227-240). Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Aranegui, C. y Mantilla, A. (1987). Las ánforas Dr. 2-4 de Sagunto. En El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, 1er Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana (pp. 100-104). Badalona: Museu de Badalona.

Arasa, F. (1996). La Punta. En C. Aranegui (Coord.). Els romans a les terres valencianes (pp. 131-132). Valencia: Institució Alfons el Magnànim.

Arasa, F. (2001): La Punta. En Tabula Imperii Romani. Hoja J-30: Valencia (p. 273). Madrid: CSIC.

Arasa, F. (2003). Las villas. Explotaciones agrícolas. En H. Bonet, R. Albiach y M. Gozalbes (Coords.). Romanos y visigodos en tierras valencianas (pp. 161-166). Valencia: Diputación de Valencia.

Arasa, F. (2011-2012). Instalaciones de producción de vino y aceite en el litoral castellonense. Anales de Prehistoria y Arqueología, 27-28, 253-260.

Borreda Mejías, R. (1996). El Sabató. En C. Aranegui (Coord.). Els romans a les terres valencianes (pp. 140). Valencia: Institució Alfons el Magnànim.

Beltrán, F. (1980). Epigrafía latina de Saguntum y su territorium (cronología, territorium, notas prosopográficas, cuestiones municipales). Serie de Trabajos Varios del SIP, 67. Valencia: Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia.

Berni, P. (2008). Epigrafía anfórica de la Bética. Nuevas formas de análisis. Instrumenta, 29. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Berni, P. (2010). Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona. En Ager Tarraconenis 3. Les inscripcions romanes. Documenta, 16 (pp. 153-210). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Berni, P. (2015). Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat. En V. Martínez (Ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis (s. I a. C.-I d. C) (pp. 55-66). Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb

Buxeda, J. (1999). Alteration and Contamination of Archaeological Ceramics: The perturbation problem. Journal of Archaeological Science, 26, 295-313. DOI: https://doi.org/10.1006/jasc.1998.0390

Buxeda, J. y Kilikoglou, V. (2003). Total variation as a mesure of variability in chemical data sets. En L. van Zelst (Ed.). Patterns and Process: A Festschrift in Honor of Dr. Edward V. Sayre (pp. 185-198), Washington: Smithsonian Institution Press.

Carreras, C. (1999). El centro productor de ánforas de Catarroja. Anexo IX.2 de la Memoria preliminar reglamentaria.

Cisneros, F. (2002). El vino en el hinterland del Portus de Saguntum (s. I a. C.-I d. C.). Saguntum, 34, 127-136.

Comas, M. y Martínez, V. (2015). Productores y mercatores de Baetulo (Badalona): Las ánforas vinarias y la epigrafía asociada. En V. Martínez (Ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis (s. I a. C.-I d. C.) (pp. 125-146). Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.14

Contino, A., d'Alessandro, L., Luccerini, F., Mastrodonato, V. y Tanganelli, R. (2013). Anfore Dressel 2-4 “Tarraconensi” a Roma: ricerche epigrafiche dal sito del Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari. En D. Bernal, L. C., Juan, M. Bustamante, J. J. Díaz y A. M. Sáez (Eds.). Hornos, Talleres y Focos de Producción Alfarera en Hispania (pp. 333-350). Monografías Ex Officina Hispana, 1. Cádiz: Universidad de Cádiz-SECAH.

Corell, J. (2002). Inscripcions romanes del País Valencià. Saguntum i el seu territori. Valencia: Universitat de València.

Cultrone, G., Rodriguez-Navarro, C., Sebastian, E., Cazalla, O. y Torre, M. J. de la. (2001). Carbonate and silicate phase reactions during ceramic firing. European Journal of Mineralogy, 13, 621-634. DOI: https://doi.org/10.1127/0935-1221/2001/0013-0621

Fabbri, B., Gualtieri, S. y Shoval, S. (2014). Review. The presence of calcite in archeological ceramics. Journal of the European Ceramic Society, 34, 1899-1911. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jeurceramsoc.2014.01.007

Fabre, G., Mayer, M. y Rodá, I. (1990). Recrutement et promotion des “élites municipales” dans le Nord-Est de l’Hispania Citerior sous le Haut Empire. Mélanges de l’École Française de Rome, 102, 525-539. DOI: https://doi.org/10.3406/mefr.1990.1677

Falcó, V. (1985). El Monetario del Museo Arqueológico Municipal de Vall d’Uxó (Castellón). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 11, 167-183.

Fumadó, I. (2004). Signaculum de bronce procedente del solar del Romeu (Sagunto, Valencia). Saguntum, 36, 161-167.

García, J. M., Moraño, I. y Melià, J. L. (1998). L’arquitectura del poblat ibèric de La Punta d’Orlell (La Vall d’Uixó, Castelló). Monografies d’Arqueologia i Història, 1. Vall d’Uixó: Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó.

Gavini, V. (2011). Il relitto "E" del Mariposa (Alghero). Erentzias, 1, 235-244.

Gil-Mascarell, M. (1971). Yacimientos ibéricos de la Región Valenciana: Estudio del poblamiento. (Tesis doctoral inédita). Universidad de Valencia. Valencia.

Gisbert, J. A. (1999). Àmfores i vi al territorium de Dianium (Dénia): Dades per a la sistematització de la producció amforal al País Valencià. En El Vi a l'antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani occidental: II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana, actes (Barcelona, 1998) (pp. 383-417). Badalona: Museu de Badalona.

Gisbert, J. A. (2009). Vi tarraconense al País Valencià. Una mirada des dels forns d'àmfores, arqueologia de les vil·les i derelictes de la costa de "Dianium" (Dénia). En M. Prevosti y A. Martín (Eds.). El vi tarraconense i laietà: ahir i avui:actes del simpòsium (pp. 125-150). Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Gómez, J. (s.f.). Pla d’Orleil. En Inventario Yacimientos Arqueológicos. Generalitat Valenciana.

Gusi, F. (1975). Sondeos arqueológicos en la necrópolis ibérica de la Punta (Vall de Uxó). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 2, 163-172.

Hernández, R. (2017). Dos supuestos testimonios del vino de Saguntum en Juvenal y en Frontón. Emerita, Revista de Lingüística y Filología Clásica, LXXXV(1), 141-152. DOI: https://doi.org/10.3989/emerita.2017.07.1610

Járrega, R. (2010). La Plana romana. Biblioteca de les Aules, 21. Castellón: Universitat Jaume I. DOI: https://doi.org/10.3917/rom.150.0085

Járrega, R. (e.p.). La economía y el comercio en Saguntum y en la Plana en época romana, a través del estudio de las ánforas. En Salve Lucrum. Homenaje al profesor Juan José Ferrer. Barcelona: Ed. Calambur.

Járrega, R. y Berni, P. (2015). Exportación e importación de ánforas en el ager Tarraconensis entre finales de la República y el Alto Imperio. En V. Martínez (Ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis (s. I a. C.-I d. C.) (pp. 79-90). Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.11

Járrega, R. y Colom, E. (2017). Una nueva variante anfórica de la Hispania Citerior: la Pascual 1 parva. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 35, 127-140.

Járrega, R. y Prevosti, M. (2010). Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l’ager Tarraconensis. En M. Prevosti y J. Guitart (Eds.). Ager Tarraconensis 2: El poblament (pp. 455-489). Documenta, 16. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Lázaro, A., Mesado, N., Aranegui, C. y Fletcher, D. (1981). Materiales de la Necrópolis Ibérica de Orleyl (Vall d’Uxó, Castellón). Serie de Trabajos Varios del SIP, 70. Valencia: Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia.

Liou, B. (1998). Inscriptions peintes sur amphores de Narbonne (Port-la-Nautique, Aude) III. Revue archéologique de Narbonnaise, 31, 91-102. DOI: https://doi.org/10.3406/ran.1998.1498

Llobregat, E. (1972). La colección Andrés Monzó Nogués (materiales para el estudio del poblamiento antiguo de la Provincia de Valencia). Archivo de Prehistoria Levantina, 13, 55-80.

Maggetti, M., Neururer, C. y Ramseyer, D. (2011). Temperature evolution inside a pot during experimental surface (bonfire) firing. Applied Clay Science, 53, 500-508. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clay.2010.09.013

Mantilla, A. (1986). Las ánforas de época romana en Saguntum. Arse, 21, 31-54.

Mantilla, A. (1987-88). Marcas y ánforas romanas encontradas en Saguntum. Saguntum, 21, 379-416.

Mariotti, E., Messineo G. y Carrara, M. (2001). Il Casale di Santa Maria in via Lata e la cisterna romana. En G. Gaetano (Ed.). Ad gallinas albas - Villa di Livia. Roma: L'Erma di Bretschneider.

Márquez, J.C. y Molina, J. (2005). Del Hiberus a Carthago Nova. Comercio de alimentos y epigrafía anfórica grecolatina. Instrumenta, 18. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Martí, M.A. (1998). El área territorial de Arse-Saguntum en época ibérica. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.

Martínez Ferreras, V. (2014). Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C. - I d.C.). Caracterización arqueométrica. Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 4. Oxford: Archaeopress. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv170x43t

Martínez Ferreras, V. (2019). Caracterización arqueométrica de ánforas del territorium de Saguntum. Informe de investigación inédito. ERAAUB, Departament d’Història i Arqueología, Universitat de Barcelona.

Mateo, D. (2016). Comercio anfórico y relaciones mercantiles en Hispania Ulterior (ss. II a. C.-II d. C.). Instrumenta, 52. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Mateo, D. (2018). La producción de ánforas en el área costera central de la Tarraconense durante el Alto Imperio. En R. Járrega (Ed.). Estudios sobre ánforas hispanas (pp. 133-151). Ex Officina Hispana, Cuadernos de la SECAH, 3. Madrid: La Ergástula. DOI: https://doi.org/10.1400/268575

Mateo, D. y Molina, J. (2016a). Gauloise 4 (Área costera central tarraconense). Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo, 27 octubre, 2016 Recuperado de: http://amphorae.icac.cat/amphora/gauloise-4-tarraconensis-central-coastal-area

Mateo, D. y Molina, J. (2016b). Oliva 3 (Área costera central tarraconense). En Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo, 27 octubre, 2016. Recuperado de: http://amphorae.icac.cat/amphora/oliva-3-tarraconensis-central-coastal-area

Mateo, D. y Molina, J. (2016c). Dressel 2-4 (Área costera central tarraconense). En Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y de consumo, 27 octubre, 2016. Recuperado de: http://amphorae.icac.cat/amphora/dressel-2-4-tarraconensis-central-coastal-area

Mateo, D., Molina, J. y Gavini, V. (e.p.). Il carico del relitto della Mariposa E (Alghero, Italia). VI Convegno nazionale di archeologia subacquea (Taormina, 2019).

Mesquida, M. y Villarroel, J. J. (2003). El horno romano de Paterna. Paterna: Ayuntamiento de Paterna.

Morais, R. (2015). La terra sigillata itálica: abriendo los caminos del Imperio. Capita selecta. En C. Fernández, A. Morillo y M. M. Zarzalejos (Coords.). Manual de cerámica romana. II: cerámicas romanas de época altoimperial en Hispania: Importación y producción (pp. 15-77). Madrid: Museo Arqueológico de la Comunidad de Madrid.

Moraño, I. y García, J. M. (2003a). Vil·la romana de Orleyl. En Inventario Yacimientos Arqueológicos. Generalitat Valenciana.

Moraño, I. y García, J. M. (2003b). Vil·la romana de Orleyl II. En Inventario Yacimientos Arqueológicos. Generalitat Valenciana.

Olesti, O. y Carreras, C. (2002). Denominació d'origen M. Porci. Reflexions al voltant d'una marca d'àmfora tarraconense. Laietania, 13, 177-190.

Pena, M. J. (1999). Las marcas de M. Porcius sobre ánforas Pascual 1. Faventia, 21(2), 75-83.

Quinn, P. S. (2013). Ceramic petrography. The interpretation of archaeological pottery and related artefacts in thin section. Oxford: Archaeopress. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ceramint.2013.04.111

Rouquette, D. (2000). À propos de la diffusion des amphores de Sagonte. Instrumentum, 11, 31-32.

Schwedt, A., Mommsen, H., Zacharias, N. y Buxeda i Garrigós, J. (2006). Analcime crystallization and compositional profiles - comparing approaches to detect post-depositional alterations in archaeological pottery. Archaeometry, 48, 237-251. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2006.00254.x

Tramoyeres, L. y Fita, F. (1917). Antigüedades romanas de Puzol. Boletín de la Real Academia de la Historia, 71, 38-57.

Trindade, M. J., Dias, M. I., Coroado, J. y Rocha, F. (2009). Mineralogical transformations of calcareous rich clays with firing: A comparative study between calcite and dolomite rich clays from Algarve, Portugal. Applied Clay Science, 42, 345-355. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clay.2008.02.008

Whitbread, I. K. (1995). Greek transport amphorae: a petrological and archaeological study. Fitch Laboratory Occasional Paper, 4. Athens: British School at Athens.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

22-07-2021

Cómo citar

Mateo Corredor, D., Járrega Domínguez, R., Colom Mendoza, E., & Martínez Ferreras, V. (2021). Figlinae y producción anfórica en el territorium de Saguntum. Lucentum, (40), 173–195. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.18794

Número

Sección

Artículos