Ocupaciones efímeras en cueva desde la protohistoria hasta la actualidad: cova del Gegant (Sitges, Barcelona)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.23874

Palabras clave:

cueva, época romana, época moderna, cova del Gegant, santuario, fíbula, litoral, bronce, Taller de vidrio

Resumen

Las cavidades han sido lugares utilizados reiteradamente a lo largo de la historia y con distintas funcionalidades tal y como evidencia la tipología de los restos arqueológicos hallados. Así, la presencia de materiales arqueológicos en cuevas y abrigos desde la protohistoria hasta la actualidad está documentada en un buen número de yacimientos, pero pocos han sido objeto de estudio específico. La baja tasa de sedimentación y la escasez del registro pueden haber sido el principal factor de su poco interés, así como por el hecho que el estudio en cronologías históricas se ha centrado en la excavación de estructuras, ya sean poblados, ciudades, necrópolis, construcciones militares, entre otras. Las cavidades, como parte del territorio que las integran, deben tenerse en consideración en los estudios de reconstrucción histórica. En este caso, presentamos los niveles con materiales arqueológicos (cerámica, metales, industria ósea, monedas, carbones, vidrios y fauna) de cova del Gegant (Sitges, Barcelona) procedentes de tres momentos distintos: épocas ibérica, romana y ocupaciones modernas. A lo largo de la secuencia, la cueva ha tenido distintas funcionalidades, desde cobijo y espacio utilitario en época moderna y altoimperial a un posible uso relacionado con la ritualidad en época ibérica. De este momento destacan los objetos metálicos de carácter singular, especialmente de bronce, relacionados con ornamentos personales y posiblemente relacionados con rituales en un momento en que la cueva podría haber sido utilizada como cueva-santuario. Esta diversidad de funciones y su uso reiterado a lo largo de los dos últimos milenios indican la importancia de las cuevas como parte del hinterland territorial que forman parte en cada uno de los momentos históricos.

Financiación

Royecto: CLT/2022/ARQ001SOLC/128 y SGR2021-00337 (Generalitat de Catalunya), Proyecto: PID2020-113960GB-I00/AEI/10.13039/501100011033 (MICINN), Contrato: M. Sanz y M. Blasco han sido financiadas por el MICINN y por la Unión Europea-NextGenerationEU mediante un contrato Ramón y Cajal (RYC2021-032999-I) y Juan de la Cierva (FJC2020-045770-I) respectivamente, Otra financiación: I. Queralt investiga en IDAEA-CSIC, Centro de Excelencia Severo Ochoa financiado por AEI (CEX2018-000794-S del MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033)

Citas

Asensio, D. y Morer, J. (2015). Protohistòria al Penedès i Garraf. La formació de societats complexes en època preromana: l’evidència de la cossetània ibèrica (segles VII-II aC). En X. Esteve, C. Miró, N. Molist y G. Sabaté (Eds.). Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011 (pp. 163-176). Vilafranca del Penedès: Institut Estudis Penedesencs.

Ayllón, R. (2015). Renovarse o morir. Las cuevas santuario del NE peninsular a partir del siglo III a. C. En C. Rísquez y C. Rueda (Eds.). Santuarios iberos: territorio, ritualidad y memoria. Actas del Congreso “El santuario de la Cueva de la Lobera de Castellar 1912-2012” (pp. 271-288). Torredonjimeno: Asociación para el Desarrollo Rural de la Comarca de El Condado.

Barberà, J., Nolla, J. M. y Mata, E. (1993). La ceràmica grisa emporitana. Cuadernos de Arqueología, 6, 1-97.

Barone, R. (1976). Anatomie comparée des mammifères domestiques. Volum 1, Ostéologie (fasc.2). Paris: Vigot.

Batllori, A. y Llubià, L. M. (1974). Ceràmica catalana decorada. Barcelona: Vicens Vives.

Béal, J. C. (1983). Catalogue des objets de tabletterie du Musée de la Civilisation gallo-romaine de Lyon. Lyon: Centre National de la Recherche Scientique.

Beldiman, C., Stănică, A. D. y Sztancs, D.-M. (2013). Noviodunum. Data about the bone and antler artefacts. Annales d’Université Valahia Targoviste, XV(1), 37-53. https://doi.org/10.3406/valah.2013.1129

Beltrán de Heredia, J. (1988). Tipologia de la producció barcelonina de ceràmica comuna baix medieval: una proposta de sistematització. En J. I. Padilla Lapuente y J. M. Vila Carabasa (Eds.).Ceràmica medieval i postmedieval. Circuits productius i seqüències culturals (pp. 177-204). Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.

Bikić, V. y Vitezović, S. (2016). Bone working and the army: an early eighteenth-century button workshop at the belgrade fortress. En S. Vitezovic (Ed.). Close to the bones. Current studies in bone technolog (pp. 57-65). Belgrade: Institute of Archaeology.

Blaise, E. (2010). Économie animale et gestion des troupeaux au Néolithique final en Provence: approche archéozoologique et contribution des analyses isotopiques de l’émail dentaire. BAR International Series, 2080. Oxford: British Archaeological Reports. https://doi.org/10.30861/9781407304793

Blasco, A., Edo, M., Millan, M., Blanch, M., Millán, M., Blasco, A.,… y Blanch, M. (1982). La cova de can Sadurní, una cruïlla de camins. Pyrenae, 17-18, 11-34.

Blasco, M. (2016). Dados y fichas de la Edad del Hierro en la Península Ibérica. Archivo de Prehistoria Levantina, XXXI, 241-260. http://mupreva.org/pub/940/va

Blasco, M. (2020). Piezas de hueso, asta, cuerno y marfil en época ibérica. De su elaboración a su interpretación. (Tesis doctoral). Universitat de València. Valencia. https://roderic.uv.es/items/c058a0c1-f5c6-459f-8e51-d1e1c705efd3

Blasco, M. (2021). Objetos elaborados en materias duras de origen animal recuperados en las excavaciones urbanas de València. Memoria final de la Beca de Arqueología 2020 del Servici de Patrimoni Històric i Artistíc. València: Archivo SIAM.

Boleda i Cases, R. y Cardona, R. (2014). La ceràmica negra de Verdú: cantirers i terrissaires. Verdú: Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

Bonifay, M. (2004). Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique. BAR International Series, 1301. Oxford: British Archaeological Reports. https://doi.org/10.30861/9781841716510

Botella, M., Alemán, I. y Jiménez, S. (2000). Los huesos humanos: manipulación y alteraciones. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Branigan, K. y Dearne, M. J. (1992). Romano-British Cavemen : Cave Use in Roman Britain. Monograph, 19. Oxford: Oxbow.

Buxeda i Garrigós, J., Iñañez, J. G., Madrid Fernández, M. y Beltrán de Heredia Bercero, J. (2011). La ceràmica de Barcelona. Organització i producció entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica. QUARHIS Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat de Barcelona, 7, 192-207.

Cabré de Morán, E. y Cabré, M. (1979). Ensayo tipológico de las fibulas con esquema de La Tène en la Meseta Hispánica. Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueologia, 11-12, 10-26.

Cabré de Morán, E. y Morán, J. A. (1982). Ensayo cronológico de las fíbulas con esquema de La Tène en la Meseta Hispánica. Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueologia, 15, 4-27.

Clua, M. (2002). Circulació monetària des de l’època medieval a les comarques de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Cooperació, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.

Clua, M., Daura, J. y Sanz, M. (2013). El taller falsari de la Cova de l’Avi (Vallirana, Barcelona). En A. Estrada Rius (Ed.). La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX (pp. 141-164). Col. Estudis del Dret, 6. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Clua, M., Gómez, S., Villaescusa, L., Daura, J. y Sanz, M. (2011). Un conjunto numismático del siglo XVI en la Cova del Ramal de la Raconada (Castelldefels, Barcelona). Numisma, 255, 117-130.

Coll Conesa, J. (2020). Propuesta de seriación y cronología de las producciones cerámicas mudéjares del Reino de Valencia. En J. Coll Conesa, J. García Sandoval y O. Rodríguez Pomares (Eds.). XVII Congreso de la Asociación de Ceramología. En torno a la cerámica medieval de los ss. VIII-XV (pp. 188-213). Ojós: Asociación de ceramología.

Coll, J. M. (2011). Els vidres d’època visigoda a Catalunya: primeres dades. En I. Fernández del Moral, J. Menchon y J. M. Vila (Eds.). Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. (pp. 201-209). Tarragona: Ajuntament de Tarragona.

Coll, R. y Cazorla, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: La Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). En C. Aranegui (Ed.). Los íberos principes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica. Actas del Congreso Internacional (Centro Cultural de la Fundación"La Caixa", Barcelona 12-14 marzo de 1998) (pp. 437-446). Saguntum Extra, 1. Valencia: Universitat de València.

Coll, R., Cazorla, F. y Bayés, F. (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietània, 9, 33-86.

Cots, I., Pérez, M., Diloli, J., Ferré, R. y Sardà, S. (2021). Ritual Spaces in the Font Major Cave: The Sala del Llacand the Sala de la Mamella (L’Espluga de Francolí, Tarragona). En S. Machause, C. Rueda, I. Grau y R. Roure (Eds.). Rock & Ritual. Caves, Rocky places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean (p. 101-111). Montpellier: Presses Universitaires de la Méditerranée, Université Paul-Valéry Montpellier 3.

Crusafont, M. (1990). La moneda catalana local (s. XIII-XVIII), Barcelona. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

Cuadrado, E. (1978). Fíbulas de La Tène en El Cigarralejo. Trabajos de Prehistoria, 35, 306-336.

Dantí i Riu, J. (2011). La xarxa urbana catalana als segles XVI-XVII: un sistema complementari. En J. Dantí, P. Pojada, J. I. Gómez Zorraquino, I. Lobato, V. Gual, X. Jorba,… y A. Alcoberro (Eds.). Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (pp. 13-54). Barcelona: Rafel Dalmau.

Daura, J. y Sanz, M. (2011). Procedencia estratigráfica de los restos humanos neandertales de la cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Mainake, 33, 215-232.

Daura, J. y Sanz, M. (2017). Nota necrológica: Santiago Casanova i Giner (Forcall 1922 - Barcelona 2011). Cypsela, 20, 7-8. https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/375751

Daura, J., Sanz, M., Demuro, M., Arnold, L. J., Costa, A. M., Moreno, J.,… y Fullola, J. M. (2021). A new chronological framework and site formation history for Cova del Gegant (Barcelona): Implications for Neanderthal and Anatomically Modern Human occupation of NE Iberian Peninsula. Quaternary Science Reviews, 270, 107141. https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2021.107141

Daura, J., Sanz, M., Pike, A. W. G., Subirà, M. E., Fornós, J. J., Fullola, J. M.,… y Zilhão, J. (2010). Stratigraphic context and direct dating of the Neandertal mandible from Cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Journal of Human Evolution, 59(1), 109-122. https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2010.04.009

Delgado, T., Cruz de Mercadal, M. y Sosa, E. (2014). La edad moderna y contemporánea en Las Palmas de Gran canaria a través de Los objetos materiales arqueológicos de la exposición “El pasado bajo nuestros pies”. Las Palmas de Gran Canaria: El Museo Canario.

Driesch, A. von den. (1976). A guide to the measurement of animal bone from archaeological sites. Peabody Museum Bulletins 1. Cambridge: Peabody Museum. Harvard University.

Ducos, P. (1968). L’origine des animaux domestiques en Palestine. Mémoire, 6. Bordeaux: Publications de l’Institut de Préhistoire de l’Université de Bordeaux.

Erice, R. (1995). Las fíbulas del nordeste de la Península Ibérica: siglos I a.e. al IV d.e. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, Institución «Fernando el Católico».

Etxeberria, F., Serrulla, F. y Herrasti, L. (2014). Simas, cavernas y pozos para ocultar cadáveres en la Guerra Civil española (1936-1939). Aportaciones desde la Antropología Forense. Munibe (Antropología-Arkeologia), 65, 269-288. https://doi.org/10.21630/maa.2014.65.16

Feugère, M. (1985). Les fibules en Gaule méridionale: de la conquête à la fin du Ve s. ap. J.-C. Revue archéologique de Narbonnaise, 12, 1-509. https://doi.org/10.3406/ran.1985.1668

Foy, D. (1995). Le verre de la fin du IVe au VIIIe siècle en France Méditerranéenne. Premier essai de typo-chronologie. En D. Foy (Ed.). Le verre de l’Antiquité Tardive et du Haut Moyen Âge (pp. 187-242). Guiry-en-Vexin: Musée Archéologique Départemental du Val d’Oise.

García Iñañez, J. (2005). Caracterització arqueomètrica de la ceràmica vidrada decorada de la baixa edat mitjana al Renaixement als centres productors de la península Ibèrica. (Tesis doctoral). Universitat de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2596

Garcia, J., Miret, M. y Revilla, V. (2005). Patró d’assentament i hàbitat ibèric al Puig de Sitges (Sitges, comarca del Garraf, provincia de Barcelona): un estat de la qüestió. En O. Mercadal y J. Barberà (Eds.). XIII Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà, Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, Vol. I (pp. 531-543). Puigcerdà: Institut Estudis Ceretans.

Gómez, S., Villaescusa, L., Sanz, M., Daura, J., Rubio, Á., Clua, M.,… y Gabriel, S. (2015). El litoral catalán a mediados del siglo XVI: lectura arqueológica de la Cova del Ramal de la Raconada (Castelldefels). En J. M. Vila (Ed.). Actes del V Congres d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, vol. II (pp. 965-981). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

González Alcalde, J. (2006). Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 25, 187-248.

González Alcalde, J. (2002). Las cuevas santuario y su incidencia en el contexto social del mundo ibérico. (Tesis doctoral). Universidad Complutense de Madrid. Madrid. http://hdl.handle.net/10261/84538

González-Reyero, S. (2021). Ritual Practices and Social Change. The Umbria de Salchite Caves, Memory and Landscape in South-Eastern Iberia (4th to 1st Centuries BC). En S. Machause, C. Rueda, I. Grau y R. Roure (Eds.). Rock & Ritual. Caves, Rocky places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean (p. 77-88). Montpellier: Presses Universitaires de la Méditerranée, Université Paul-Valéry Montpellier 3.

Gróf, P. y Gróh, D. (2011). The remains of medieval bone carvings from Visegrád. En A. Choyke y L. Bartosiewicz (Eds.). Crafting bone - Skeletal technologies through time and space. Proceedings of the 2nd meeting of the (ICAZ) Worked Bone Research Group (pp. 281-285). BAR International Series, 937. Oxford: British Archaeological Reports.

Gutiérrez, E. y Hierro, J. A. (2012). Nuevas evidencias sobre el uso de las cuevas de Cantabria durante la Tardoantigüedad y la Alta Edad Media. Primeros resultados del Proyecto Mauranus. Sautuola, 16-17, 263-280.

Heaton, T. J., Köhler, P., Butzin, M., Bard, E., Reimer, R. W., Austin, W. E. N.,… y Skinner, L. C. (2020). Marine20—The Marine Radiocarbon Age Calibration Curve (0–55,000 cal BP). Radiocarbon, 62(4), 779-820. https://doi.org/10.1017/RDC.2020.68

Hein, A., Müller, N. S., Day, P. M. y Kilikoglou, V. (2008). Thermal conductivity of archaeological ceramics: The effect of inclusions, porosity and firing temperature. Thermochimica Acta, 480(1-2), 35-42. https://doi.org/10.1016/j.tca.2008.09.012

Hierro, J. A. (2011). La utilización sepulcral de las cuevas en Época Visigoda: los casos de Las Penas, La Garma y el Portillo del Arenal (Cantabria). Munibe (Antropologia-Arkeologia), 62, 351-402.

López Mullor, A., Fierro Macia, X. y Caixal Mata, A. (1997). Ceràmica dels segles IV al X procedent de les comarques de Barcelona. En M. Comas, J. M. Gurt, A. López, P. Padros y M. Roca (Eds.). Taula Rodona: Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mtijana (segles IV-X) (pp. 59-82). Arqueo Mediterrània, 2. Barcelona: Universitat de Barcelona.

López Rodríguez, J. R. (1984). Terra sigillata hispánica tardía decorada a molde de la Península Ibérica. (Tesis doctoral). Universidad de Valladolid. Valladolid.

Luik, H. (2016). Bone working in the suburbs of medieval and early modern Tallinn, Estonia. En S. Vitezovic (Ed.). Close to the bones. Current studies in bone technology (pp. 178-187). Belgrade: Institute of Archaeology.

Luik, H., Piličiauskienė, G. y Blaževičius, P. (2019). Late medieval and early modern bone and antler working in the vilnius castle complex. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 29, 187-201. https://doi.org/10.30827/cpag.v29i0.9772

Lyman, R. L. (2008). Quantitative Paleozoology. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511813863

MacGregor, A. (1985). Bone, antler, ivory & horn: the technology of skeletal materials since the roman period. London - Sidney: Croom Held.

Machause, S. (2019). Las cuevas como espacios rituales en época ibérica: los casos de Kelin, Edeta y Arse. Arqueologías: Serie Ibera, 8. Jaén: Universidad de Jaén.

Machause, S. y Gozalbes Fernández de Palencia, M. (2015). Un taller de falsarios en la Cueva de la Torre del Mal Paso (Castellnovo, Castellón). Saguntum, 46, 229-235. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.46.4172

Machause, S., Rueda, C., Grau, I. y Roure, R. (2021). Rock & Ritual. Caves, Rocky Places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean. Montpellier: Presses Universitaires de la Méditerranée, Université Paul-Valéry Montpellier 3.

Macias, J. M., Menchón, J. J., Puche, J. M. y Remolà, J. A. (1997). Nous contextos del segle IV i inicis del V en la provincia de Tarragona. En M. Comas, J. M. Gurt, A. López, P. Padros y M. Roca (Eds.). Actes Taula Rodona Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mtijana (segles IV-X) (pp. 153-177). Arqueo Mediterrània, 2. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Madrid i Fernández, M., Peix Visiedo, J. y Buxeda i Garrigós, J. (2021). Exploring the technique of glazing used by the potters of Barcelona. Mediterranean Archaeology and Archaeometry, 21(3), 69-88. https://doi.org/10.5281/zenodo.5598243

Manniez, Y. (2010). Contribution à l’étude des dés en os d’époque romaine de la cité de Nîmes (F). Instrumentum, 32, 18-22.

Mariné, M. (2001). Fíbulas romanas en Hispania: la Meseta. Anejos de Archivo Español de Arqueología, 24. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Martínez Salcedo, A. y Unzueta Portilla, M. (1988). Estudio del material romano de la cueva de Peña Forua (Forua-Vizcaya). Cuadernos de Arqueología, 11, 1-172.

Miret, M. (2003). El poblament d’època ibèrica i romana a la costa oriental de la Cossetània: la comarca del Garraf. En J. Guitart, J. M. Palet y M. Prevosti (Eds.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès (pp. 363-373). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Miret, X. (1983). La Quadra de Miralpeix: notes sobre la formació del terme de Sitges. Cuaderns, 13. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans.

Payne, S. (1973). Kill-off Patterns in Sheep and Goats: the Mandibles from Aşvan Kale. Anatolian Studies, 23, 281-303. https://doi.org/10.2307/3642547

Pérez-Almoguera, A., Rafel, N., Arilla, M. y Carreras, T. (2011). La ocupación prehistórica y romana de la cavidad M35 del Baix Pallars (Pasllars Sobirà). Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, 103-118.

Pinto Monte, M., Madrid i Fernández, M., Buxeda i Garrigós, J. y Coll Conesa, J. (2021). The medieval and post-medieval ceramics from Manises (Valencia). A reassessment from the new excavations at Barri d’Obradors. Journal of Archaeological Science: Reports, 39, 103135. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2021.103135

Quirós, J. A. y Alonso, A. (2008). Las ocupaciones rupestres en el fin de la Antigüedad. Los materiales cerámicos de Los Husos (Laguardia, Alava). Veleia, 24-25, 1123-1142.

Reimer, P. J., Austin, W. E. N., Bard, E., Bayliss, A., Blackwell, P. G., Bronk Ramsey, C.,… y Talamo, S. (2020). The IntCal20 Northern Hemisphere Radiocarbon Age Calibration Curve (0–55 cal kBP). Radiocarbon, 62(4), 725-757. https://doi.org/10.1017/RDC.2020.41

Reimer, P. J., Baillie, M. G. L., Bard, E., Bayliss, A., Beck, J. W., Blackwell, P. G.,… y Weyhenmeyer, C. E. (2009). IntCal09 and Marine09 radiocarbon age calibration curves, 0-50,000 years cal BP. Radiocarbon, 51, 1111-1150. https://doi.org/10.1017/S0033822200034202

Reitz, E. J. y Wing, E. S. (2008). Zooarchaeology. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511841354

Revilla Calvo, V. (2014). Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona). En M. Roca, M. Madrid y R. Celis (Eds.). Contextos ceràmics d’època altimperial a la Mediterrània occidental (pp. 123-149). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Revilla, V. (2015). Territori, poblament i sistemes agraris al Penedès en època romana. En X. Esteve, C. Miró, N. Molist y G. Sabaté (Eds.). Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011 (pp. 197-222). Vilafranca del Penedès: Institut Estudis Penedesencs.

Rodet-Belarbi, I., Chazottes, M. A., Picod, C. y Mercurin, R. (2021). La fabrication des boutons en os, expérimentation sur côte, scapula et tibia de boeuf (XVIIIe-XIXe siècles) (France). Instrumentum, 53, 32-46.

Roessiger, V. y Nensel, B. (2005). The WinFTM software, Cap. 7.4. En B. Beckhoff, B. Kanngießer, N. Langhoff, R. Wedell y H. Wolff (Eds.). Handbook of practical X-ray fluorescence (pp. 554-600). Berlin: Springer.

Ros, A. (2003). L’ús de coves santuari al massís del Garraf durant el període ibèric. En J. Hernández y J. Melero (Eds.). IV Trobada d’Estudiosos del Garraf (pp. 181-185). Monografies, 37. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals.

Schmid, E. (1972). Atlas of animal bones: For prehistorians, archaeologists and Quaternary geologists. Amsterdam: Elsevier.

Schweingrüber, F. H. (1990). Anatomie europäischer Hölzer ein Atlas zur Bestimmung europäischer Baum-, Strauch-und Zwergstrauchhölzer Anatomy of European woods an atlas for the identification of European trees shrubs and dwarf shrubs. Stuttgart: Verlag Paul Haupt.

Telese Compte, A. (1991). La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Repertori, classificació i proposta per la seva nomenclatura. S.L.: Albert Telese.

Tobalina-Pulido, L. y Campo, A. (2022). Natural cave usage in the Late Roman Empire. Shelter in times of instability? Munibe (Antropologia-Arkeologia), 73, 167-179. https://doi.org/10.21630/maa.2022.73.07

Travé Allepuz, E. y Vicens Tarré, V. (2018). Terrissa negra i canvi social: pervivències i transformacions en l’ús de ceràmica de cocció reductora a Osona i les comarques gironines a partir de la recerca arqueològica i documental. Ausa, 28, 829-850.

Valenzuela-Lamas, S. (2008). La gestió dels recursos animals i l’alimentació d’origen càrnic a la costa central de Catalunya durant la protohistòria (segles VII-IIaC). (Tesis Doctoral). Universitat de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2603

Vega, J. de la. (1987). Contribució catalana a l’inventari de les probables coves santuari ibèriques. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, 6, 171-192.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

31-01-2024

Cómo citar

Daura Luján, J., Ble Gimeno, E., Revilla Calvo, V., Peix Visiedo, J., Clua Mercadal, M., Blasco Martín, M., Queralt Mitjans, I., Valenzuela Lamas, S., Miret Mestre, M., Coll Monteagudo, R., Allué Martí, E., & Sanz Borràs, M. (2024). Ocupaciones efímeras en cueva desde la protohistoria hasta la actualidad: cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Lucentum, (43), 107–133. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.23874

Número

Sección

Artículos