La presencia de cognomina de figuli en grafitos ante cocturam inscritos en ánforas del tipo Dressel 2 producidas en el ager Tarraconensis

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.25629

Palabras clave:

Ánforas tarraconenses, ager Tarraconensis, grafitos ante cocturam, figlinae, figuli

Resumen

Las ánforas del tipo Dressel 2 producidas en diferentes figlinae ubicadas en el territorium de Tarraco presentan características morfológicas únicas, que las hacen fácilmente distinguibles de visu de otras producciones de este mismo tipo anfórico en Hispania. Igualmente, su sistema de sellado también es particular, ya que no presentan sellos epigráficos en posición in pede, a diferencia del resto de producciones más septentrionales. En cambio, nos hemos percatado de un hecho que ha pasado desapercibido hasta día de hoy: la presencia de grafitos ante cocturam sobre pivote, inscritos cuando el ánfora se encontraba en el área de secado, en posición invertida, que están formados por tres letras y cuyo único desarrollo posible son los cognomina de los figuli que elaboraron dichas ánforas. Basamos nuestras afirmaciones en lo sencillo de estas inscripciones, ya que aparecen estos nombres personales inscritos sobre sello epigráfico, que deben representar a los capataces de las cuadrillas de figuli, o a los subordinados encargados de dirigir la figlina, siendo más plausible la primera opción. Este trabajo, por tanto, quiere poner el foco de atención en esta particularidad de las producciones anfóricas del ager Tarraconensis, así como dar a conocer los nombres personales de estos artesanos, que pertenecerían a uno de los estratos sociales más humildes dentro del sistema productivo vitivinícola y su circuito económico de exportación.

Citas

Abascal, J. M. (1994). Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Anejos de Antigüedad y Cristianismo, 2. Murcia: Universidad de Murcia.

Aranegui Gascó, C. (1982). Excavaciones en el Grau Vell (Sagunto, Valencia): campañas de 1974 y 1976. Serie de Trabajos Varios del Sip, 72. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.

Aranegui, C. y Mantilla, A. (1987). La producción de ánforas Dr. 2-4 de Sagunto. El Vi a l’Antiguitat. Economía, producció i comerç al mediterrani occidental (pp. 100-104). Actes del I Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana, Monografies badalonines, 9. Badalona: Museu de Badalona.

Bernard, H. (2008). Nouvelles épaves hispaniques de Corse: Sud Perduto 2 (Bonifacio) et Marina di Fiori (Porto Vecchio). En J. Pérez y G. Pascual (Eds.). Comercio, redistribución y fondeaderos. La navegación a vela en el Mediterráneo (pp. 461-471). Actas de las V Jornadas Internacionales de Arqueología Subacuática. Valencia: Universidad de Valencia.

Berni, P. (2010). Epigrafía sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona. En D.Gorostidi (Ed.). Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (pp. 153-210). Documenta, 16.3. Barcelona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Berni, P. (2019). Calendar graffiti on Dressel 20 amphorae. Asiaticus: another paradigmatic case with a new find from Brijuni. En T. Bezeczky (Ed.). Amphora Research in Castrum Villa on Brijuni Island (pp. 125-45). Archäologische Forschungenm, Band, 29. Viena: Austrian Academy of Sciences Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvggx2g6.18

Berni, P. (2021). Producción anfórica en Hispania: La evidencia de la epigrafía. En W. Broekaert, A. Delattre, E.Dupraz y M. J. Estarán (Eds.). L’épigraphie sur céramique: l’instrumentum domesticum, ses genres textuels et ses fonctions dans les sociétés antiques (pp.19-39). Ginebra: Droz.

Berni, P., Carreras, C. y Olesti, O. (2005). La gens Licinia y el nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y de gestión de un rico patrimonio familiar. Archivo Español de Arqueología, 78, 167-187. https://doi.org/10.3989/aespa.2005.v78.79

Berni, P. y Carreras, C. (2013). Corpus epigràfic de segells enàmfores, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat. En C. Carreras, A. López Mullor y J.Guitart (Eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d’amfores al Baix Llobregat (pp. 127-285). Corpus International destimbres amphoriques, nº 18. Barcelona: Institut Catalàd’Arqueologìa Clàssica.

Berni, P., Carreras, C. y Olesti, O. (2022). Les propietats de lagens Licinia: Una proposta per un topònim. In Illo Tempore. Granollers en época romana (pp. 57-87). Barcelona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Cabrelles, I. (2007). El taller de producció ceràmica de Mas d’en Corts i la industria terrissaire d’època altimperial al’Ager Tarraconensis. (Trabajo de DEA inédito). Universidadde Barcelona. Barcelona.

Cabrelles, I. (2013). Elits ciutadanes i propietat rural durant l’Alt Imperi. El cas dels Clodii de Tarraco. Pyrenae, 44, 7-23.

Cabrelles, I. y Gebellí, P. (2010). La terrisseria romana del Mas d’en Corts (Reus). En M. Prevosti y J. Guitart (Coords.). Ager Tarraconensis. El poblament (pp. 496-546). Documenta,16, vol. 2. Barcelona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Carreras, C. (2019): Catàleg de marques d’àmfora, tegula, dolia i signacula del Vallès Occidental i Oriental. En C. Carreras, J. Folch y J. Guitart (Eds.). Marques i terrisseries d’àmfores al Vallès Occidental i Oriental (pp. 117-196). Corpus Internationale de Timbres Amphoriques, 27. Barcelona: Unione Accadémique Internationale.

Colom Mendoza, E. (2021). Ex Figlinis Tarraconensibus. Sistematización y caracterización de las figlinae amphorales de la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior, circuitos de exportación y clasificación tipológica de sus producciones. Tesis doctoral inédita. Universitat Rovira i Virgili. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/430046

Colom Mendoza, E. (2024). Marcus Clodius Martialis i l’exportació del vi de l’ager Tarraconensis. El cas del derelicte de Blanes. Pyrenae, 55(1), 129-144.

Colom Mendoza, E. y Járrega, R. (2018). Un extraordinario e inédito caso de ánfora reparada. La Dressel 2-3 de la Font de ses Aiguades (Mallorca, Illes Balears). Boletín Ex Officina Hispana, 9, 19-21.

Colom Mendoza, E. y Járrega, R. (2019). Dues àmfores de la forma Dressel 2 de l’ager Tarraconensis, conservades al Museu Bíblic de Tarragona. Butlletí Arqueològic, 41, 167-176.

Colom Mendoza, E. y Járrega, R. (2023). Dos ánforas pro¬ducidas en el ager Tarraconensis expuestas en el Museo Arqueológico Nacional (MAN). Boletín Ex Officina Hispana, 14, 58-61.

Colom Mendoza, E., López Vilar, J. y Járrega Domínguez, R. (2022). Tres àmfores completes d’època mig-imperial procedents de la vil·la romana de La Boella (La Canonja, Tarragona). Saguntum, 54, 173-184. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.54.20665

Colom Mendoza, E. y Pina Burón, M. R. (e. p.). Importación y consumo de vino de la costa oriental de la Provincia Tarraconense en la Meseta sur: Aproximación preliminar a través del análisis de las ánforas. En M. Zarzalejos, M. R. Pina y P. Hevia (Eds.). Circulación de producciones cerámicas en las vertientes de Sierra Morena en época romana: contextos y materiales. Reunión científica en homenaje a Carmen Fernández Ochoa.

Comas, M. (1997). Baetulo. Les marques d’àmfora. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Gebellí, P. (2007). El Roquís (Reus, Baix Camp). Una bòbila romana a l’ager de Tarraco. Poblament rural, producció ceràmica i comerç a les nostres contrades, en època romana. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

Gisbert, J. A. (1998). Àmfores i vi al territorium de Dianium (Dènia). Dades per la sistematització de la producción amforal al País Valencià. En M. Comas y P. Padrós (Coords.). El Vi a l’Antiguitat. Economía, producció i comerç; al mediterrani occidental (pp. 383-417). Actes del II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana, Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona.

Gisbert, J. A. (2009). Vi tarraconense al País Valencià. Una mirada des dels forns d’àmfores, arqueologia de les vil·les i derelictes de la costa de Dianium (Dènia). En M. Prevosti y A. Martín (Coords.). El vi tarraconense i laieta: ahir i avui (pp. 125-150). Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

González Tobar, I. (2023). La production d’amphores a huile dans le moyenne vallée du Guadalquivir (Conventus Cordubensis, province Betique). Corpus International des Timbres Amphoriques, 32. Colección Instrumenta, 84. Barcelona: Univertsitat de Barcelona.

González Tobar, I., Soler Nicolau, A. y Berni, P. (2023). Las Geórgicas de Virgilio in figlinis: a propósito de un grafito ante cocturam sobre un ánfora olearia bética. Journal of Roman Archaeology, 36, 1-22. https://doi.org/10.1017/S1047759423000156

Járrega, R. (2009). La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus. En M. Prevosti y A. Martín (Coords.). El vi tarraconense i laietà: ahir i avui (pp. 99-123). Actes del simposium, Documenta, 7. Tarragona: Institut Catalá d’Arquologia Clàssica. https://recercat.cat//handle/2072/229734

Járrega, R. (2013). Producción anfórica, figlinae y propiedad en el territorium de Tarraco (Hispania Citerior): últimas aportaciones. En D. Bernal, L. C. Juan, M. Bustamante, J. J. Díaz y A. M. Sáez (Eds.). Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania (pp. 399-410). Monografías Ex Officina Hispana, vol. 1. Cádiz: Universidad de Cádiz. https://recercat.cat//handle/2072/250592

Járrega, R. (2017). Les ceràmiques romanes de la vil·la de Can Montagut (Marçà). Dades per a l’estudi del poblament rural romà al Priorat. Butlletí Arqueològic, 38-39, 81-139.

Járrega, R. y Berni, P. (2014). El taller de ánforas de Malgrat de Mar (Barcelona): Arqueometría y epigrafía. En R. Morais, A. Fernández y M. J. Sousa (Eds.). As produçoes cerámicas de imitaçao na Hispania (pp. 393-403). Monografías Ex Officina Hispana, vol. 2. Oporto: Faculdade de Letras da Universidade do Oporto.

Járrega, R. y Otiña, P. (2008). Un tipo de ánfora tarraconense de época medioimperial (siglos II III): La Dressel 2-4 evolucionada. Actes du Congres de l’Escala-Empúries (pp. 281-286). Marsella: SFECAG.

Martín Oliveras, A. (2015). Arqueología del vino en época romana: Teoría económica, lógica productiva y comercial aplicada al envasado, la expedición, el transporte y la distribución de ánforas vinarias del noreste peninsular (s. I a. C.-I d. C.). En V. Martínez Ferreras (Ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a. C. - I d. C.) (pp. 19-37). Archeopress Roman Archaeology, 4. Oxfordshire: Archeopress Publishing Ltd. https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.7

Mateo Corredor, D. (2018). La producción de ánforas en el área costera central de la Tarraconense durante el alto Imperio. En R. Járrega (Coord.). Ex Officina Hispana (pp. 133-152). Cuadernos de la SECAH, 3. Madrid: Ediciones de La Ergástula.

Mateo Corredor, D., Járrega, R., Colom Mendoza, E. y Martínez Ferreras, V. (2021). Figlinae y producción anfórica en el territorium de Saguntum. Lucentum, XL, 173-195. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.18794

Moros, J. (2021). Organización productiva de las ánforas olearias béticas (Dressel 20, ca 30-270 d.C.). Instrumenta, 77. Barcelona: Universidad de Barcelona. https://dx.doi.org/10.12795/spal.2022.i31.30

Miró, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.). BAR lnternational Series 473. Oxford: British Archaeological Reports Publishing. https://doi.org/10.30861/9780860546078

Nolla, J. M. (2008). La producció de les àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional. En A. López y X. Aquilué (Coords.). La producció i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch (pp. 163-176). Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arquologia de Catalunya.

Pascual, R. (1977). Las ánforas de la Layetania. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l’étude typologique des amphores (pp. 47-96). Actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Publications de l’École française de Rome, 32. Roma: École Française de Rome.

Pascual, R. (1991). Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de Arqueología, 5. Barcelona: Servei del Llibre L’Estaquirot.

Perez Martín, W. (2007). Troballes arqueològiques al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueologia Subaquàtica (1968-1980). Tarragona: CEMAPT.

Revilla, V. (1993). Producción cerámica y economía rural en el Bajo Ebro en época romana. El alfar de l’Aumedina, Tivissa (Tarragona). Instrumenta, 1. Barcelona: Univertsitat de Barcelona.

Revilla, V. (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C.- III d.C.). Cuadernos de Arqueología, 8. Barcelona: Servei del Llibre l’Estaquirot.

Rodríguez Almeida, E. (1983). El emporio fluvial y el Testaccio: onomástica extra-anfórica y otros problemas. En J. M. Blázquez y J. Remesal (Coords.). Producción y comercio del aceite en la Antigüedad. Segundo congreso internacional, (pp. 133-162). Madrid: Universidad Complutense.

Rodríguez Almeida, E. (1993). Producción y logística de algunos bienes: el caso de Roma. La ciudad en el mundo romano. XIV Congreso Internacional de Arqueología, (pp. 335-346). Madrid: CSIC.

Roig Pérez, J. F. (2013). La bòbila romana del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). En M. Prevosti, J. López y J. Guitart (Eds.). Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi Internacional. Actes del Simposio Internacional (pp. 303-337). Documenta, 6. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Roig, J. F. y Moros, J. (2019). L’atelier de production d’amphores et de céramiques d’époque romaine d’El Vilasec (Alcover, Tarragona, Catalunya). Revue Archéologique de Narbonnaise, 50-51, 257-274. https://doi.org/10.3406/ran.2017.1959

Romero, V. (1986). Els forns de ceàmica romans del Baix Camp. L’Om, 207, 18-19.

Sciallano, M. (2008). Amphores de Tarraconaise: nouvelles découvertes sur le litoral de Gaule méridionale. En A. López y X. Aquilué (Coords.). La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch (pp. 353-382). Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arquologia de Catalunya.

Sciallano, M. y Liou, B. (1985). Les épaves de Tarraconaise a chargement d’amphores Dressel 2-4. Archaeonautica, 5, 5-178. https://doi.org/10.3406/nauti.1985.1133

Tremoleda, J. (2000). Industria y artesanado cerámico deépoca romana en el Noredeste de Cataluña: Época Augústea y altoimperial. BAR lnternational Series 835. Oxford: British Archaeological Reports Publishing. Ltd.

Tremoleda, J. (2008). Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses. En A. López y X. Aquilué (Coords.). La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch (pp. 113-150). Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arquologia de Catalunya.

Vilaseca Canals, A. (1994). La Clota. Un assentament romà. Tarragonès: Creixell.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

29-01-2025

Cómo citar

Colom Mendoza, E. (2025). La presencia de cognomina de figuli en grafitos ante cocturam inscritos en ánforas del tipo Dressel 2 producidas en el ager Tarraconensis. Lucentum, (44), 205–216. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.25629

Número

Sección

Artículos