Análisis mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX) de la base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio procedente de "Augustobriga" (Talavera la Vieja, Cáceres)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2006.25.11

Palabras clave:

Cerámica vidriada romana, Microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX), Molde de fabricación de vidrio, Augustobriga

Resumen

La finalidad de este trabajo es el estudio de los resultados de los análisis efectuados, mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX), a una base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio hallado en la ciudad romana de Augustobriga (Talavera la Vieja, Cáceres).

Citas

AGUILAR TABLADA MARCOS, B.M., 1997: “Augustobriga. Una ciudad romana bajo las aguas”. Revista de Arqueología, 190, 38-47.

AGUILAR TABLADA MARCOS, B.M. y SÁNCHEZ DE PRADO, M.D., 2006: “Evidencias de un taller de vidrio en la ciudad romana de Augustobriga (Talavera La Vieja, Cáceres). Lvcentvm, XXV, en prensa.

ALARÇAO, J., 1976: “Céramique a Glaçure Plombifère”. En ALARÇAO, J., DELGADO, M., MAYET, F., MOUTINHO, A. y DA PONTE, S., Fouilles de Conimbriga VI. Céramiques diverses et verres, 39-40. París.

ALVARADO, M., FERNÁNDEZ, J.M., ELÁZQUEZ, A. y SAQUETE, J.C., 2001: “Augustobriga”. Tabvla Imperii Romani, Hola J-30, 94. Madrid.

BALIL, A., 1961: “Cerámica romana vidriada en el Mediterráneo”. Actas del II Congreso Español de Estudios Clásicos, 96-98. Madrid.

BELTRÁN LLORÍS, M., 1978: Cerámica romana. Tipología y Clasificación. Zaragoza. 2 Vol. Zaragoza: Ed. Pórtico.

BEN AMARA, A. y SCHVOERER, M., 2006: “Interaction between Leads Glazes and Bodies: research on the mode of application of the Glazing Mixture”. En 34th International Symposium on Archaeometry, 399-404. Zaragoza.

CALDERA DE CASTRO, P., 1983: “El vidrio romano emeritense”, en CALDERA DE CASTRO, P. y VELÁZQUEZ JIMÉNEZ, A., Augusta Emerita I, Excavaciones Arqueológicas de España nº 126. Madrid.

CALDERA DE CASTRO, P., 1994-95: “Los recipientes prismáticos de sección cuadrada y las botellas cilíndricas: Una aproximación al método de trabajo de los talleres de vidrio romano del suroeste de Hispania”. Anas, 7-8, 117-142.

CALEY, E. R., 1947: Results of a Chemical Examination of Some Specimens of Roman Glaze from Tarsus. American Journal of Archaeology, 51, 4, 389-393.

CASAS I GENOVER, J. y MERINO I SERRA, J., 1990: “Troballes de ceràmica vidriada d´època romana a les comarques de Girona”. Cypsela, VIII, 139-155.

CASAS I GENOVER, J., MERINO I SERRA, J. y SOLER I FUSTE, V., 1993: “Noves observacions sobre la ceràmica vidriada d´època romana de la vil.la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà). Cypsela, X, 129-144.

DE BENEDETTO, G. E., ACQUAFREDDA, P., MASIERI, M.,QUARTA, G., SABBATINI, L., ZAMBONIN, P.G., TITE, M. y WALTON, M., 2004: “Investigation on Roman Lead Glaze from Canosa: results of Chemical Analyses”. Archaeometry, 46, 4, 615-624.

DESBAT, A., 1986: “Céramiques romaines à gláçure plombifère des fouilles de Lyon (Hauts-de-Saint-Just, Rue des Farges, La Solitude)”. Figlina, 7, 105-124.

DÍAZ RODRÍGUEZ, L.A. y TORRECILLAS, R., 2002: “Arcillas cerámicas: una revisión de sus distintos tipos, significados y aplicaciones”. Boletín de la Sociedad española de Cerámica y Vidrio. 41, 459-470.

DOMERGUE, C., 1987: Catalogue des mines et des fonderies antiques de la Péninsule Ibérique. 2 Tomos. Publications de la Casa de Velázquez, Serie Archeologie, fasc. VIII. Madrid.

DOMÍNGUEZ MORENO, J.M., 1988: “La Alfarería Popular de Ahigal (Cáceres)”. Revista de Folklore, 87, 75-86.

DUBOIS, S., 2006: Aperçu des céramiques à glaçure plombifère de l´Occident romain. Disponible en http://galliabelgica.free.fr/cer_glacure.htm

FERNÁNDEZ NAVARRO, J.M., 1991: El Vidrio. Constitución. Fabricación. Propiedades. CSIC-FCNV, Madrid. 2ª ed.

GREENE, K., 1979: Report on the Excavations at Usk 1965- 1976: the Pre Flavian Fine Wares, Capítulo 9-Glazed Wares, 86-105. Cardiff.

GUALTIERI, S., ERCOLANI, G., RUFFINI, A. y VENTURI, I., 2006: “Experimental Tests for recognizing application echnology and firing conditions of Archaeological Glaced Ceramics”. En 34th International Symposium on Archaeometry, 477-482. Zaragoza.

HATCHER, H., KACZMARCZYK, A., SCHERER, A. SYMONDS, R.P., 1994: “Chemical Classification and Provenance of some Roman Glazed Ceramics”. American Journal of Archaeology, 98, 3, 431-456.

HOCHULI-GySEL, A., 1977: “Kleinasiatische glasierte Reliefkeramik (50 V. Chr. bis 50 N. Chr.) und ihre oberitalischen nachahmungen”. Acta Bernensia, 18-20.

LÓPEZ MOLINERO, A., CASTRO, A., PINO, J., PÉREZ ARANTEGUI, J. y CASTILLO, J.R., 2000: “Classification of ancient Roman glazed ceramics using the neural network of Self-Organizing Maps”. Fresenius Journal of Analytical Chemistry, 367, 586-589.

LÓPEZ MULLOR, A., 1981: “Notas para una clasificación de los tipos más frecuentes de la cerámica vidriada romana en Cataluña”. Ampurias, 43, 201-215.

MARTIN, A., 1992: “La ceramica invetriata romana: la testimonianza dell´Area NE delle Terme del Nuotatore ad Ostia”. En PAROLI, L. (Dir.), La Ceramica Invetriata Tardoantica e Altomedievale in Italia, 324-329. Firenze.

MOLERA, J., PRADELL, T., SALVADÓ, N. y VENDRELL-SAZ, M., 2001: “Interactions between Clay Bodies and Lead Glazes”. Journal of American Ceramic Society, 84, 5, 1120-1128.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., SOTO, M. y CASTILLO, J. R., 1999: “La aplicación de la microscopia electrónica de barrido y el microanálisis por Rayos X al estudio de la cerámica vidriada”. En CAPEL MARTÍNEZ, J. (Ed.), Arqueometría y Arqueología, 221-229. Granada.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., URUÑUELA, M. I. y CASTILLO, J.R., 1995: “Roman Lead Glazed Ceramics: Classification of the Pottery found in the Tarraconensis (Spain), 1st-2nd Century A.D. Fourth ECerS.Proc. 4th European Ceramic Society Conference. Vol. 14, The Cultural Ceramic Heritage,Riccione, 2-6 Oct. 1995, 209-218.

PÉREZ-ARANTEGUI, J., URUÑUELA, M. I. y CASTILLO, J. R., 1996: “Roman Glazed Ceramics in the Western Mediterranean: Chemical Characterization by Inductively Coupled Plasma Atomic Emission Spectrometry of Ceramic Bodies”. Journal of Archaeological science. 23, 903- 914.

PICON, M. y DESBAT, A., 1986: “Note sur l´origine des céramiques à glaçure plombifère, généralement bicolore, des IIème et IIIème siècles, de Vienne et Saint-Romain-en-Gal”. Figlina, 7, 125-127.

RIBAS BERTRÁN, M., 1965: “Cerámica vidriada romana en Mataró”. Pyrenae, 1, 155-173.

SÁNCHEZ DE PRADO, M.D., 2006: “Un moule de bouteille carrée à Augustobriga (Cáceres, espagne)”. En FOY, D., NENNA, M.D. (Dir.), Corpus des Signaturas et Marques sur verres anticues, 503-504. Aix-en-Provence-Lyon.

SINGER, F., SINGER, S.S., 1971: Cerámica Industrial. 3 Vols. Ed. URMO. Bilbao.

VERTET, H., 1986: “Recherches sur les glaçures plombifères dans le centre de la Gaule”. En RIVET, L. (Ed.) Actes du Congrès de Toulouse,SFECAG, 9-11 mai 1986, 25-32 Marseille.

TITE, M. S., FREESTONE, I., MASON, R. y MOLERA, J., VENDRELL-SAZ, M., WOOD, N., 1998: Lead Glazes in Antiquity –Methods of Production and Reasons for use. Archaeometry, 40, 2, 241-260.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-12-2006

Cómo citar

Martínez Mira, I. (2006). Análisis mediante microscopía electrónica de barrido (SEM-EDX) de la base de cerámica vidriada de un molde para soplar vidrio procedente de "Augustobriga" (Talavera la Vieja, Cáceres). Lucentum, (25), 195–214. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2006.25.11

Número

Sección

Artículos