La cultura del agua en época ibérica: una visión de conjunto

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2010.29.07

Palabras clave:

Ibérico, Agua, Cultura, Cisterna, Desagüe, Religión, Cuevas

Resumen

Se describen los métodos de aprovisionamiento, captación, conducción y distribución del agua en los poblados ibéricos. Las estructuras aportadas por la arqueología y la lectura de las fuentes literarias nos ayudan a esbozar lo que pudo ser el sistema-tipo de un poblado de esta época. Asimismo, se plantea la función que el agua jugó en todos los aspectos de la sociedad ibérica, incluidos los meramente económicos, antropológicos, culturales y religiosos.

Citas

ABAD CASAL, L. y SALA SELLÉS, F., 1993: El poblado ibérico de El Oral: (San Fulgencio, Alicante), Valencia.

ABAD CASAL, L. y SALA SELLÉS, F., 2007: "En torno al urbanismo ibérico de la Contestania", Lucentum, XXVI, 59-82.

ALMAGRO GORBEA, M. y MOLTÓ, L., 1992: "«Saunas» en la hispania prerromana", Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, 5, 67-102.

ANTOLINOS MARÍN, J. A., 2005: "Las técnicas de explotación en las minas romanas de Carthago Noua", Bocamina. Patrimonio minero de la Región de Murcia, 71-84, Murcia.

APARICIO PÉREZ, J., 1976: “El culto en cuevas en la Región Valenciana”, Revista de la Universidad Complutense, XXV (101), Homenaje a García Bellido, I, 9-30.

ASENSIO, D. Et Alii, 2003: "El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III aC", Revista d'arqueologia de Ponent, 13, 223-236.

ASENSIO, D. Et Alii, 2004: "El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un petit nucli fortificat del segle III aC", Cota Zero, 19, 4-6.

ASENSIO, D. Et Alii, 2006: "Noves intervencions arqueològiques a l´assentament fortificat ilerget dels Estinclells (Verdú, Urgell)", Tribuna d´Arqueologia, 2003-2004, 95-111.

BALLESTER TORMO, I. y PERICOT, L., 1928: “La Bastida de “Les Alcuses” (Mogente)”, Archivo de Prehistoria Levantina, I, 179-213.

BLANCO GARCÍA, J. F., 1999: “Recursos hídricos en los oppida del occidente de la provincia de Segovia: el corredor del Eresma”, en F. BURRILLO MOZOTA (coord.), IV Simposio sobre Celtíberos. Economía, 81-87, Zaragoza.

BLÁZQUEZ MARTÍNEZ, J. M., 1991: "Los santuarios ibéricos de la provincia de Jaén", Religiones en la España Antigua, 19-27, Madrid.

BLÁZQUEZ MARTÍNEZ, J. M., 1999: "El impacto de la religión semita, fenicios y cartagineses, en la religión íbera", Debates sobre Patrimonio Artístico (Religión y Magia en la Antigüedad), 49-87, Valencia.

BLÁZQUEZ MARTÍNEZ, J. M., 2000-2001: "Nuevas aportaciones a la religiosidad ibérica", Lucentum, XIX-XX, 149-182.

BLÁZQUEZ MARTÍNEZ, J. M. y GARCÍA-GELABERT, Mª. P., 1997: "El culto a las aguas en la Hispania prerromana", en M.J. PÉREX AGORRETA (ed.), Termalismo Antiguo, 105-115, Madrid.

BONET ROSADO, H. y MATA PARREÑO, C., 2002: El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Valencia.

BRONCANO RODRÍGUEZ, S. y ALFARO ARREGUI, Mª. M., 1990: Los caminos de ruedas de la ciudad ibérica de “El Castellar de Meca” (Ayora, Valencia), Excavaciones Arqueológicas en España 162, Madrid.

BRONCANO RODRÍGUEZ, S. y ALFARO ARREGUI, Mª. M., 1997: Los accesos a la ciudad ibérica de Meca mediante sus caminos de ruedas, Valencia.

BURÉS I VILASECA, L., 1998: Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l'exemple d'Empúries, Barcelona.

CROUCH, D. P., 1993: Water Management in Ancient Greek Cities, New York.

CUADRADO DÍAZ, E., 1987: La necrópolis ibérica de “El Cigarralejo” (Mula, Murcia), Biblioteca Praehistorica Hispana, vol. XXIII, Madrid.

DE PRADO, G., 2008: "La gestió de l'aigua a l'Oppidum del Puig de Sant Andreu (Ullastret)", Cypsela, 17, 185-200.

DÍES CUSÍ, E. y ÁLVAREZ GARCÍA, N., 1998: "Análisis de un edificio con posible función palacial: la casa 10 de la Bastida de les Alcuses (Moixent)", Los íberos, príncipes de occidente. Las estructuras de poder en la sociedad ibérica, 327-342, Valencia.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A., 1995: "Religión, rito y ritual durante la Protohistoria Peninsular. El fenómeno religioso en la cultura Ibérica", IIIrd Deya International Conference of Prehistory, Ritual, Rites and Religion in Prehistory, vol. II, British Archaeological Reports, 611, 21-91, Oxford.

DOMÍNGUEZ, A., MAGALLÓN, M. A. y CASADO, M. P., 1984: Carta Arqueológica de España, Huesca, Huesca.

EGEA VIVANCOS, A., 2003: "Ingeniería hidráulica en Carthago Nova: las cisternas", Mastia, 2, 109-127.

FERNÁNDEZ DE AVILÉS, A., 1942: “Tonel ibérico del Castillico de las Peñas, Fortuna (Murcia)”, Archivo Español de Arqueología, 15, 173-174.

FERNÁNDEZ, J. H., 1992: Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa). Las campañas de D. Carlos Román Ferrer: 1921-1929, Ibiza.

FLETCHER VALLS, D., 1957: “Toneles cerámicos ibéricos”, Archivo de Prehistoria Levantina, VI, 113-147.

FLETCHER, D., PLA. E. y ALCACER, J., 1969: La Bastida de Les Alcuses (Mogente, Valencia), Valencia.

GARCÍA CANO, J. M. y PAGE DEL POZO, V., 2004: Terracotas y vasos plásticos de la necrópolis del Cabecico del Tesoro, Verdolay, Murcia, Monografías del Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo, 1, Murcia.

GARCÍA CANO, J. M. y PAGE DEL POZO, V., 2007: 30 años de investigación en Coimbra del Barranco Ancho. Jumilla, Murcia.

GIL-MASCARELL, M., 1975: "Sobre las cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y problemas", Papeles del laboratorio de arqueología de Valencia, 11, 282-332.

GONZÁLEZ-ALCALDE, J., 2002-2003: "Cuevas-refugio y cuevas-santuario en Castellón y Valencia: espacios de resguardo y entornos iniciáticos en el mundo ibérico", Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, 187-240.

GONZÁLEZ-ALCALDE, J. 2006: "Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña", Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 25, 187-248.

GONZÁLEZ BLANCO, A., MAYER, M. y STYLOW, A. U., 1987: La Cueva Negra de Fortuna (Murcia) y sus Tituli Picti. Un santuario de época romana, Antigüedad y Cristianismo, IV, Murcia.

GRAU MIRA, I. y MORATALLA JÁVEGA, J., 1998: El poblamiento de época ibérica en el Alto Vinalopó, Villena.

GUÉRIN, P., 2003: El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano, Valencia.

HERNÁNDEZ ALCARAZ, L. y SALA SELLÉS, F., 1996: El Puntal de Salinas. Un hábitat ibérico del siglo IV a.C. en el Alto Vinalopó, Villena.

HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, F., 1979: “Tonel ibérico procedente del Castro de Villasviejas (Cáceres)”, Trabajos de Prehistoria, 36, 459-463.

HERNÁNDEZ PÉREZ, M. S., SIMON GARCÍA, J. L. y LÓPEZ MIRA, J. A., 1994: Agua y poder. El Cerro de El Cuchillo (Almansa, Albacete), Albacete.

LILLO CARPIO, P. A., 1979: “Cantimploras y toneles de cerámica ibéricos en el área murciana”, Revista Murcia, 16, 26-29.

LILLO CARPIO, P. A., 1981: El poblamiento ibérico en Murcia, Murcia.

LILLO CARPIO, P. A., 1999: El Santuario Ibérico de La Luz, Murcia.

LILLO CARPIO, P. A., 2005: “Cantimplora”, El Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo de Mula. La Colección Permanente, 243, Murcia.

LLOBREGAT CONESA, E. A., 1972: Contestania ibérica, Alicante.

LLOBREGAT CONESA, E. A., 1981: "Toros y agua en los cultos funerarios ibéricos", Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 16, 149-164.

LLOBREGAT CONESA, E. A., 1992: “Le captage des eaux de pluie dans les oppida ibériques du Levant Espagnol”, L´eau et les hommes en Méditerranée et en Mer Noire dans l´Antiquité de l´époque Mycénienne au regne de Justinien (Actes du Congrès International, Athènes, 20-24 mai, 1988), 439-456, Atenas.

LLOBREGAT, E. A., CORTELL, E., MOLTÓ, J. J. y SEGURA, J. Mª., 1992: "El urbanismo ibérico en la Serreta", Recerques del Museu d´Alcoi, 1, 37-70.

LLORENS, J. Mª., PONS i BRUN, E. y TOLEDO i MUR, A., 1986: "La distribución del espacio en el recinto fortificado ibérico de «Puig Castellet» (Lloret de Mar-La Selva, Girona)", Arqueología Espacial, 9, 237-256.

LORRIO ALVARADO, A. J., 2001: "El poblado y la necrópolis de El Molón (Camporrobles, Valencia)", en A. J. LORRIO (ed.), Los íberos en la comarca de Requena-Utiel (Valencia), 151-170, Alicante.

MATA ALMONTE, E. 2009: "Precedentes de los aprovechamientos hídricos en la antigüedad gaditana. El mundo turdetano", La captación, los usos y la administración del agua en Baetica: Estudios sobre el abastecimiento hídrico en comunidades cívicas del Conventus Gaditanus, Cádiz, 87-114.

MATILLA, G. y PELEGRÍN, I., 1987: "Contexto arqueológico de la Cueva Negra de Fortuna", Antigüedad y Cristianismo, IV, 109-132.

MONEO, T., 2003: Religión Ibérica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I a.C.), Madrid.

MORER DE LLORENS, J. Et Alii, 2006: "Noves intervencions arqueològiques a l'assentament fortificat ilerget dels Esticlells (Verdú, Urgell)", Tribuna d' arqueologia, 2003-2004, 95-112.

MORET, P., 1994: "Alguns aspectes del desenvolupament de l´hàbitat organitzat a l´àrea ibèrica", Hàbitat i habitació a la protohistòria de la Mediterrània nord-occidental, Cota Zero, 10, 19-26.

MORET, P., 1996, Les fortifications ibériques de la fin de l´âge du Bronze à la conquête romaine, Madrid.

OLCINA DOMÉNECH, M. y PÉREZ JIMÉNEZ, R., 1998: La ciudad ibero-romana de Lucentum (El Tossal de Manises, Alicante). Introducción a la investigación del yacimiento arqueológico y su recuperación como espacio público, Alicante.

OLCINA DOMÉNECH, M., 2002: "Lucentum", Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, 255-266, Valencia.

PÉREZ MÍNGUEZ, R., 1988: “Un tonel cerámico ibérico procedente de Castellar de Hortunas (Requena, Valencia)”, Archivo de Prehistoria Levantina, 18, 395-403.

PÉREZ VILATELA, L., 1989: "La escasez de agua en los hechos militares de la España Antigua", Arqueología e historia. Hidráulica tradicional de la provincia de Almería, 31-41, Almería.

PICARD, G. Ch., 1954: Les religions de l´Afrique antique, París.

PONS I BRUN, E., LLORENS I RAMS, J. M. 1999: Puig Castellet. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona.

QUERRE, J., PITA, R. y SARNY, H., 1971: Rapport sur la campagne de fouilles (juillet 1969). Village ibérique de "Pilaret de Santa Quiteria", Illerda, XXXII, 167-177.

RAGA Y RUBIO, M., 1997: "Sobre el urbanismo del poblado ibérico de "La Covalta" (Agres, Alicante y Albaída, Valencia): Nueva planimetría", Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología, 1995, Vol. 1, 433-440, Elche.

RAMALLO ASENSIO, S. F., NOGUERA CELDRÁN, J. M. y BROTONS YAGÜE, F., 1998: "El Cerro de los Santos y la monumentalización de los santuarios ibéricos tardíos", Revista de Estudios Ibéricos, 3, 11-69.

RAMOS FERNÁNDEZ, R., 1970: "Proyectos para trasvase de aguas de riego a Elche", Saitabi, 20, 259-272.

RUIZ ACEVEDO, J. M., DELGADO BÉJAR, F. 1991: El agua en las ciudades de la Betica, Sevilla, 1991.

RUIZ BREMÓN, M., 1988: "Aproximación al estudio del santuario ibérico de La Luz", Archivo Español de Arqueología, 61:157/158, 230-240.

SALA SELLÉS, F. y ABAD CASAL, L., 2006: "Arquitectura monumental y arquitectura doméstica en la Contestania", Lucentum, XXV, 23-46.

SAN NICOLÁS PEDRAZ, Mª. P. y RUIZ BREMÓN, M. 2000: Arqueología y Antropología ibéricas, Madrid.

SIMÓN GARCÍA, J. L., 1997: "La Illeta: asentamiento litoral en el Mediterráneo occidental de la Edad del Bronce", La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y época ibérica, 47-132, Alicante.

SOLER DÍAZ, J. A. Et Alii, 2004: "La cisterna nº 1 del yacimiento la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Resultados de las actuaciones previas a la puesta en valor de una estructura de la Edad del Bronce", La Edad del Bronce en Tierras Valencianas y zonas limítrofes, 269-283, Alicante.

UROZ, J., 1999: "La agricultura ibérica del levante en su contexto mediterráneo", Studia Historica. Historia Antigua, 17, 59-85.

VAQUERIZO GIL, D. 1999: La cultura ibérica en Córdoba. Un ensayo de síntesis, Córdoba.

VAUX, W. S. W., 1851: Handbook to the Antiquities in the British Museum, Londres.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-12-2010

Cómo citar

Egea Vivancos, A. (2010). La cultura del agua en época ibérica: una visión de conjunto. Lucentum, (29), 119–138. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2010.29.07

Número

Sección

Artículos