Un tors romà de Dionís trobat a Miraflor (els Poblets, Alacant)

Ferran Arasa i Gil; Josep Antoni Ahuir i Domínguez

doi:10.14198/LVCENTVM.27073

Autores/as

Ferran Arasa i Gil Universidad de Valencia, España https://orcid.org/0000-0002-7039-141X
Josep Antoni Ahuir i Domínguez Museu Arqueològic de Dénia, España https://orcid.org/0009-0005-9181-5727

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.27073

Palabras clave:

Escultura romana, Dionís/Bacus, villae, Miraflor, Dianium, Hispania Tarraconense, época altimperial, segle II dC

Resumen

Presentem una escultura romana trobada a la població de Miraflor (Alacant), que aparegué entre els enderrocs en les obres de derrocament d’una casa on s’havia emprat com a material de construcció. La part conservada correspon al tors d’un personatge masculí jove de proporcions menors que el natural, que només porta una pell de felí creuada sobre el pit. Al muscle esquerre conserva l’extrem de la cinta amb què devia portar nugats els cabells. Aquests dos elements permeten identificar-lo amb Dionís/Bacus, divinitat que apareix freqüentment representada en ambients de caràcter domèstic, amb certa freqüència a les villae. Malgrat trobar-se molt incompleta, es pot precisar que pertany a un tipus escultòric del segle IV aC que tingué una gran difusió en època romana imperial amb diferents variants, sovint en formats reduïts. Els paral·lels més pròxims ens porten a proposar una datació aproximada en el segle II dC. L’escultura deu procedir d’alguna villa situada en les proximitats que pertanyia al territori municipal de Dianium.

Financiación

Programa de investigación Corpus d’Escultura Romana dels Països Catalans financiado por el Institut d’Estudis Catalans, del cual el primer autor es el investigador Principal.

Citas

Ahuir, J. A. (2013). La vil·la de l’Almadrava, els Poblets. Una alternativa de turisme cultural al costat de la platja. Primer Congrés de Turisme Cultural (pp. 45-50) València: Universitat de València.

Abad, L. (1986). L’art romà. En V. Aguilera Cerni (Dir.). Història de l’art valencià, I (pp. 147-189). València: Consorci d’Editors Valencians.

Andreae, B. (Dir.). (1998). Museo Pio Clementino. Cortile Ottagono. Bildkatalog der Skulpturen des Vatiskanischen Museums, II. Berlin: Walter de Gruyter.

Arasa i Gil, F. (1998). Escultures romanes de Castelló. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 19, 311-347.

Arasa i Gil, F. (2004a). La decoración escultórica de las villae en el País Valenciano. En T. Nogales i L. J. Gonçalves (Coords.). Actas de la IV Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (pp. 229-253). Madrid: Ministerio de Cultura.

Arasa i Gil, F. (2004b). Escultures romanes desaparegudes al País Valencià. Archivo de Prehistoria Levantina, XXV, 301-344.

Arasa i Gil, F. (2010). Novedades en la escultura del País Valenciano. En J. M. Abascal i R. Cebrián (Eds.). Escultura Romana en Hispania VI. Homenaje a Eva Koppel (pp. 315¬337). Murcia: Tabularium.

Arasa i Gil, F. (2018a). El Vilar del Puig (l’Horta Nord, València). Una vil·la romana de l’ager saguntinus excavada en el segle XVIII. Archivo de Prehistoria Levantina, XXXII, 173-234.

Arasa i Gil, F. (2018b). Un fragment d’escultura trobat a la vil·la romana del Rajolar (Gandia, València). Saguntum. P.L.A.V., 50, 269-272. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.12796

Arasa, F. i Rosselló, M. (2017). Escultura de Venus trobada a la població del Puig (València). Saguntum. P.L.A.V., 49, 193-197. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.49.10547

Balil, A. (1988). Esculturas romanas de la península ibérica (IX). Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, LIV, 223-253.

Bartman, E. (1992). Ancient sculptural copies in minia¬ture. Leiden - New York - Köln: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004450899

Blanco, A. i Lorente, M. (1981). Catálogo de la Escultura. Museo del Prado. Madrid: Patronato Nacional de Museos.

Diaconescu, A. (2001). A Statue of Liber Pater fron Apulum (Alba Iulia). Acta Musei Napocensis, 38(1), 161-180.

García y Bellido, A. (1949). Esculturas romanas de España y Portugal. Madrid: C.S.I.C.

Gasparri, C. (1986). Bacchus. Lexicon Iconographicum Mithologiae Classicae (LIMC), III (pp. 540-566). Zürich-München: Artemis.

Gasparri, C. i Paris, R. (2013). Palazzo Massimo alle Terme. Le collezioni. Museo Nazionale Romano. Roma: Electa.

Gisbert, J. A. (1999). El alfar de l’Almadrava (Setla-Mirarrosa-Miraflor). Dianium. Materiales de construcción cerámicos. Producción y aproximación a su funcionalidad en la arquitectura del complejo artesanal. En Ch. Rico, M. Bendala i L. Roldán (Eds.). El ladrillo y sus derivados en la época romana (pp. 65-102). Monografías de Arquitectura Romana, 4. Madrid: Universidad Autónoma.

Gisbert, J. A. (2003). El territorium de Dianium-Dénia en el Alto Imperio. La Marina Alta: la producción agrícola y poblamiento. Canelobre, 48, 121-143.

Giuliano, A. (Ed.). (1979). Le Sculture. Museo Nazionale Romano. I, 1. Roma: De Luca.

Giuliano, A. (Ed.). (1981). Le Sculture. Museo Nazionale Romano. I, 2. Roma: De Luca. Knol, K., Vorster, Ch. i Woelk, M. (2011). Skulpturensammlung Staaliche Kunstsammlugen Dresden. Katalog der antiken Bildwerke II. Idealskulptur der römischen Kaiserzeit 1. München: Hirmer Verlag.

Koppel, E. M. (1993). La escultura del entorno de Tarraco: las villae. En T. Nogales (Coord.). Actas de la I Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (pp. 221-237). Madrid: Ministerio de Cultura.

Koppel, E. M. (1995). La decoración escultórica de las villae romanas en Hispania. En J. M. Noguera (Coord.). Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania (pp. 27-48). Murcia: Universidad de Murcia.

Landwehr, Ch. (2006). Die römischen Skulpturen von Caesarea Mauretaniae, III. Mainz am Rhein: Verlag Ph. von Zabern.

Lippold, G. (1956). Die skulpturen des Vatikanischen Museums, III, 2. Berlin: Walter de Gruyter & Co. Manderscheid, H. (1981). Die Skulpturenausstattung des Kaiser zeitlichen Thermenanlagen. Monumenta Artis Romanae, XV. Berlin: Verlag.

Martínez Pla, B. (2023). Treballs de restauració de l’escultura de marbre de Bacus de Miraflor. Informe de la intervenció. València.

Moltesen, M. (Dir.). (2005). Catalogue Imperial Rome III. Ny Carlsberg Glyptotek. Vojens: Ny Carlsberg. Neudecker, R. (1988). Die Skulpturenausstattung römischer Villen in Italien. Mainz am Rhein: Ph. Von Zabern.

Peña Jurado, A. (2009). La escultura decorativa. En P. León (Coord.). Arte romano de la Bética. Escultura (pp. 321-365). Sevilla: Fundación Focus-Abengoa.

Pochmarski, E. (1974). Das Bild des Dionysos in der Rundplastik der klassichen Zeit Griechenlands. Dissertationen der Universität Graz, 26. Wien: Verband der Wissenschaftlichen Gesellschaften Österreichs.

Raeder, J. (1983). Die statuarische Ausstattung der Villa Hadriana bei Tivoli. Europäische Hochschulschriften, XXXVIII. Archäologie, 4. Frankfurt am Main & Bern: Verlag Peter Lang.

Rodríguez Oliva, P. (2009). La escultura ideal. En P. León (Coord.). Arte romano de la Bética. Escultura, vol II (pp. 41-150). Sevilla: Fundación Focus-Abengoa.

Schröder, S. F. (2004). Catálogo de las esculturas antiguas del Museo del Prado, II. Plástica ideal. Madrid: Museo del Prado.

Veneri, A. (1986). Dionysos. Lexicon Iconographicum Mithologiae Classicae (LIMC), III (pp. 414-420). Zürich-München: Artemis.

Vorster, Ch. (2004). Römische Skulpturen des späten Hellenismus und der Kaiserzeit 2. Werke nach Vorlagen und Bildformeln hellenistischer Zeit sowie die Skulpturen in den Magazinen. Vatikanische Museen. Museo Gregoriano Profano ex Lateranense. Katalog der Skulpturen II, 2. Wiesbaden: Reichert Verlag. https://doi.org/10.29091/9783954909025

Zanker, P. (1974). Klassizistische Statuen. Studien zur Veränderung des Kunstgeschmacks in der römischen Kaiserzeit. Mainz am Rhein: Verlag Ph. von Zabern.