La producción de ánforas en la costa sureste de la península ibérica entre los siglos -V al -III. Una revisión arqueológica del alfar de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.29468

Palabras clave:

Península ibérica, Protohistoria, Cultura ibérica, Producción, Alfar, Cerámica, Comercio, Ánforas

Resumen

Desde su excavación en extensión en la última década del siglo XX, el alfar de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante) se ha convertido en un referente en la alfarería de época ibérica, conocido especialmente por su abundante producción anfórica. Sin embargo, el notable avance en el conocimiento arqueológico de los aspectos productivos del asentamiento en las últimas décadas hace necesaria una revisión profunda de sus producciones. En este trabajo presentamos un estudio pormenorizado de los distintos aspectos que conforman el conjunto alfarero, una propuesta cronológica y, en especial, una caracterización pormenorizada de sus producciones. Por otro lado se ofrecen datos disponibles sobre otros alfares cercanos que comparten gestos y modos de producción como El Arsenal (Elche) o el Tossal de les Basses (Alicante). Además, el conocimiento de la distribución de los envases anfóricos producidos en estos centros permite generar hipótesis sobre el papel económico de la Contestania en el contexto Mediterráneo de los siglos -V al -III y la estrecha vinculación que mantiene con la esfera comercial ebusitana y contexto macrorregional.

Citas

Abad, L. y Sala, F. (2001). Poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y La Escuera. Real Academia de la Historia, 12.

Aguelo, X. y Pons, O. (2011). El pecio de Binissafúller. Resultados de la campaña 2011. En Actas de las Jornadas de ARQUA 2011 (pp. 95-101). Ministerio de Educación Cultura y Deporte: Madrid.

Aguelo, X., Pons, O., Juan, C. de, Ramon, J., Mata, C., Soria, L., Piqué, R. y Antolín, F. (2014). El pecio de Binissafúller. Estado de las investigaciones. En X. Nieto, A. Ramírez, y P. Recio (Eds.), Congreso de Arqueología Náutica y Subacuática Española, Navegación y Comercio en la Antigüedad (pp. 67-85). Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: Cartagena.

Álvarez García, N. (1997). El almacén del templo A: aproximación a espacios construidos especializados y su significación socioeconómica. En M. Olcina (Ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica (pp. 133-174). Marq: Alicante.

Álvarez García, N. (1998). Producción de ánforas contestanas: el almacén de El Campello, Alicante. Cypsela, 12, 213-226.

Asencio i Vilaró, D. (2001). Àmfores importades, comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VII-II a. C.): un exercici de quantificació aplicada. Revista d’Arqueologia de Ponent, 11, 67-86.

Asencio i Vilaró, D. (2004). Cerámicas de cocina cartaginesas en contextos ibéricos de la costa catalana. Estudios orientales, 5-6, 305-317.

Asencio i Vilaró, D. (2010). Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III a. C.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques. Mainake, 32(2), 705-734.

Asencio i Vilaró, D. (2011). La presencia de ceràmiques púniques al nord-est peninsular (segles V-III a. C.): impacte econòmic i social de les relacions comercials entre l’Eivissa púnica i els ibers del nord. Treballs del Museu d’Eivissa i Formentera, 66, 223-254.

Beazley, J. D. (1942). Attic Red-Figure Vase-Painters. Oxford University Press.

Bechtold, B. (2007). Alcune osservazioni sui rapporti commerciali fra Cartagine, la Sicilia occidentale e la Campania tra IV-metà del II sec. a. C.: nuovi dati basati sulla distribuzione di ceramiche campane e norafricane/cartaginesi. BABesch, Annual Papers on Mediterranean Archaeology, 82, 51-75. https://doi.org/10.2143/BAB.82.1.2020762

Bechtold, B. (2010). The Pottery Repertoire from Late 6th–Mid 2nd Century BC Carthage: Observations based on the Bir Messaouda Excavations. Carthage Studies, 4.

Bechtold, B. y Docter, R. (2010). Transport amphorae from Punic Carthage: an overview. En Motya and the PhoenicianCeramic Repertoire between the Levant and the West 9th-6th century BC. Proceedings of the International Conference (Roma 26 febrero 2010) (pp. 85-116) .Università degli Studi di Roma «La Sapienza»: Roma.

Belén, M. y Fernández-Miranda, M. (1979). El fondeadero de Cales Coves (Alayor, Menorca). Excavaciones Arqueológicas en España, 101. Madrid.

Blánquez, J. J. y García, R. (1997). Estudio arqueológico-analítico del ánfora ibérica del Almacén del Templo A. En M. Olcina Doménech (Ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica (pp. 173-174). Serie Mayor, 1. Marq: Alicante.

Boardman, J. (1989). Athenian Red Figure Vases: The Classical Period. World of Art. Thames and Hudson.

Broncano, S. y Coll, J. (1988). Horno de cerámica ibérico de la Casa Grande (Alcalá del Júcar, Albacete). Noticiario Arqueológico Hispánico, 30, 186-228.

Cardona Colell, R. (2009). Els cinc genis malèfics dels forns ceràmics. Estudi sobre els centres terrissers en època ibèrica a Catalunya. Revista d’arqueologia de Ponent, 19, 139-158.

Cardona Colell, R. (2019). Híbrids color de foc. Avenços i solucions tecnològiques en forns ceràmics protohistòrics a l’àrea ibèrica catalana (segles IV-II a. C.). Revista d’Arqueologia de Ponent, 29, 45-67. https://doi.org/10.21001/rap.2019.29.2

Cardona Colell, R. (2021). Fins que es podreixi el fang. Complexos terrissers d’època ibèrica a l’àrea catalana. Saguntum (PLAV), 53, 103-130. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.53.20469

Chelbi, F. (1988). Amphores ibériques du Bardo: Remarques sur le commerce Carthaginois avec l’Espagne. A la mémoire de Mohamed Fendri. REPPAL, 4, 161-170.

Cobos, L., Muñoz, A. y Perdigones, L. (1997). Intervención arqueológica en el solar del antiguo Teatro de Andalucía: la factoría de salazones y la representación gráfica del faro de Gades. Boletín del Museo de Cádiz, 7, 115-132.

Coll Conesa, J. (2000). Aspectos de tecnología de producción de la cerámica ibérica. En C. Mata y G. Pérez (Eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants (pp. 191-208). III reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum (PLAV), Extra-3. Universitat de València: València.

De Frutos, G. y Muñoz, A. (1994). Hornos púnicos de Torre Alta (San Fernando, Cádiz). J. M. Campos, J. A. Pérez, y F. Gómez (Eds.), Arqueología en el entorno del Bajo Guadiana. Actas del Encuentro Internacional de Arqueología del Suroeste (Huelva, febrero de 1993) (pp. 393-314). Huelva: Universidad de Huelva.

Delgado Hervás, A. (2011). La producción de cerámica fenicia en el extremo occidente: hornos de alfar, talleres e industrias domésticas en los enclaves coloniales de la Andalucía Mediterránea. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 66, 9-48.

Díes Cusí, E. (1994). Aspectos técnicos de las rutas comerciales fenicias (s. IX-VII a. C.). Archivo de Prehistoria Levantina, 21, 311-336.

Duarte Martínez, F. X. (2000). Aproximació a la ubicació dels tallers terrissers de tradició fenicio-púnica: El cas d’Iboshim. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, 109-120.

Duarte Martínez, F. X. (2016). L’Avinguda d’Espanya 3 (Eivissa). En F. X. Duarte y C. Matamoros (Coords.), Un taller púnic de producció ceràmica (pp. 1-199). Saguntum (PLAV), Extra-18. Valencia: Universidad de Valencia.

Duarte, F., Garibo, J., Mata, C., Valor, J. y Vidal, X. (2000). Tres centres de producció terrissera al territori de Kelin. En C. Mata y G. Pérez (Eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre Economia en el Món Ibèric (pp. 235-245). Saguntum (PLAV), Extra-3. Valencia: Universidad de Valencia.

Echalier, J.-C. y Jullien, J. (1985). Remarques sur des poteries ibériques du IVème siècle av. J.C. de la province d’Alicante (Espagne). Études Céramiques en Archéologie. IGAL Documents et Travaux, 9, 113-117.

Echallier, J.-C. y Montagu, J. (1985). Données quantitatives sur la préparation et la cuisson en four à bois de reconstitutions actuelles de poteries grecques et romaines. Documents d’Archéologie Méridionale, 8, 141-145. https://doi.org/10.3406/dam.1985.962

Figueras Pacheco, F. (1943). Los antiguos alfares alicantinos. Saetabi, 9-10, 49-50.

Gailledrat, É. y Solier, Y. (2004). L’établissement côtier de Pech Maho (Sigean, Aude) aux VIe-Ve s. av. J.-C. (fouilles 1959-1979). Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 19. Association pour le Développement de l’Archéologie en Languedoc-Roussillon (ADAL).

García Fernández, F. J. y García Vargas, E. (2012). Los hornos alfareros de tradición fenicia en el valle del Guadalquivir y su perduración en época romana: aspectos tecnológicos y sociales. SPAL, 21, 9-38. https://doi.org/10.12795/spal.2012.i21.01

Gorgues, A. y Benavente, J. A. (2007). Les ateliers de potiers de Foz Calanda (Teruel) aux IIe-Ier siècles avant notre ère. Mélanges de la Casa de Velázquez, 37(1), 295-312. https://doi.org/10.4000/mcv.3172

Gorgues, A. y Benavente, J. A. (2012). Organisation du travail et technologie potière dans les ateliers ibériques tardifs du Mas de Moreno (Foz-Calanda, Teruel): bilan provisoire des recherches (2005-2011). En M. C. Belarte, J. A. Benavente, L. Fatas, J. Diloli, P. Moret, y J. Noguera (Eds.), Iberos del Ebro (pp. 273-290). Actas del II Congreso Internacional, Tarragona. ICAC, 43. ICAC: Tarragona

Gorgues, A. y Comte, F. (2019). Approcher le geste des potiers anciens : un exemple Ibère, l’atelier du Mas de Moreno (Foz-Calanda, Espagne). En M. Denti, y M. Villette (Eds.), Archéologie des Espaces Artisanaux. Comprendre et fouiller les gestes des potiers (pp. 133-148). Actes du colloque International de Rennes. Rennes: Universuité Paris.

Grau, I. y Segura, J. M. (2013). El «oppidum» ibérico de El Puig d’Alcoi: asentamiento y paisaje en las montañas de la Contestania. Ayuntamiento de Alcoi.

Guerrero Ayuso, V. M. (1997). Colonización púnica de Mallorca. La documentación arqueológica y el contexto histórico. El Tall-U.I.B.

Guerrero, V. M., Miró, J. y Ramon, J. (1989). L’épave de Binisafúller (Minorque). Un bateau de commerce puniquedu IIIe siècle av. J. C. Studia Phoenicia X,» Punic Wars», Leuven: 115-125.

Guerrero, V. M., Miró, J. y Ramon, J. (1991). El pecio de Binissafúller (Menorca), un mercante púnico del siglo III a. C. Meloussa, 2, 9-30.

Guerrero, V. M. y Quintana, C. (2000). Comercio y distribución de ánforas ibéricas en Baleares. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, 153-182.

Guilabert, A., Martínez, A., Olcina, M. y Tendero, E. (2024). La Illeta y el Tossal de Manises en la definición de los contextos cerámicos del siglo III a. C. en el litoral central de la Contestania Ibérica. En M. Olcina, A. Guilabert, y E. Tendero (Coords.), Contestania Ibérica revisitada, 50 años de la obra de Enrique Llobregat Conesa (pp. 168-185). MARQ: Diputación de Alicante.

Guillén Rodríguez, L. (2021). Los contenedores de la campiña de Cádiz: las ánforas Pellicer E-1 («tipo Tiñosa» o T-8.1.1.2). En F. J. García, y A. M. Sáez (Coords.), Las ánforas turdetanas: actualización tipológica y nuevas perspectivas (pp. 145-160). Editorial Universidad de Sevilla: Sevilla.

Gutiérrez, J. M., Reinoso, M.ª C., Giles, F., Finlayson, C. y Sáez, A. (2012). La cueva de Gorham (Gibraltar): un santuario fenicio en el confín occidental del Mediterráneo. En F. Prados, I. García, y G. Bernard (Eds.), Confines. El extremo del mundo durante la antigüedad (pp. 303-384). Publicaciones Universidad de Alicante: Alicante.

Hernández, L. y Sala, F. (1996). El Puntal de Salinas. Un hábitat ibérico del siglo IV a C en el Alto Vinalopó. Fundación Municipal «José María Soler».

Juan, L. C., Bermúdez, A., Massó, J. y Ramon, E. (1987). Medio natural y medio económico de la industria alfarera. El taller ibero-romano de Fontscaldes (Valls, Alt Camp, Tarragona). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 8-9, 59-85.

Lillo Carpio, P. (1993). El poblado ibérico fortificado de Los Molinicos. Moratalla (Murcia). Colección documentos serie arqueología, 3. Editora Regional de Murcia.

Llobregat Conesa, E. (1997). La Illeta dels Banyets (El Campello, Camp d’Alacant). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica. En M. Olcina Doménech (Ed.), L’Illeta dels Banyets (El Campello, Alcanat): ¿Fou un emporion? (pp. 13-20). Serie Mayor 1, Homenatge al Prof. Tarradell. MARQ: Alicante.

López Seguí, E. (1993). El alfar ibérico de «El Arsenal» (Elche, Alicante). En Actas del XXII Congreso Nacional de Arqueología: Vigo 1993. Consellería de Cultura, Comunicación Social e Turismo, 231-234.

López Seguí, E. (1997). El Alfar Ibérico. En M. Olcina Doménech (Ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica (pp. 221-250). Serie Mayor 1, Homenatge al Prof. Tarradell. MARQ: Alicante.

López Seguí, E. (2000). La alfarería ibérica en Alicante: Los alfares de la Illeta dels Banyets, La Alcudia y el Tossal de Manises. Saguntum (PLAV), Extra-3, 241-248.

López Seguí, E. y Torregrosa, P. (2006). El Principado (Finestrat, Alicante). Un área industrial del poblado ibero-romano del Tossal de la Cala. Ayuntamiento de Finestrat.

López Serrano, D. y Valero, A. (2003). El Campello, Busot, Aigües, Mutxamel. Prospección arqueológica de los valles meridionales del Cabeçó d’Or. Actuaciones arqueológicas en la provincia de Alicante: 2002. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados, Alicante, (CD-ROM).

López Serrano, D. (2024). La ciudad de los muertos. En A. Martínez Carmona (Coords.), La Illeta dels Banyets, El Campello (Alicante/Alacant). Guía Arqueológica (pp. 93-95). MARQ: Alicante.

Mazière, F. (2004). Approches quantitative et chronologique des amphores en Roussillon: (Vle-IIIe s. av. J.-C). En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon y D. Asensio (Eds.), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (ss. VIII-III a. C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (pp. 105-126). Arqueo Mediterrània, 8. Reuniò Internacional d’Arqueologia de Calafell: Calafell.

Mañá, J. M. (1951). Sobre la tipología de las ánforas púnicas. En Crónica del VI Congreso de Arqueología del Sudeste (Alcoy, 1950) (pp. 203-210). Alcoy: Junta Municipal de Arqueología.

Martínez Carmona, A. (2014). Una almazara ibérica en el yacimiento de la Illeta dels Banyets, El Campello, Alicante. MARQ, Arqueología y museos, Extra-01, 247-253.

Martínez, A., Olcina, M. y Sala, F. (2007). Un posible sistema defensivo de época ibérica en la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Anales de Arqueología Cordobesa, 18, 47-66.

Martínez, A. y Olcina, M. (2014). El vino de la Contestania en época ibérica. Los lagares de la Illeta dels Banyets. En El vino en Alicante (pp. 18-25). MARQ: Alicante.

Martínez, A., Olcina, M. y Pérez, R. (2023). Estudio del barrio suroeste del asentamiento Ibero-púnico de la Illeta dels Banyets. MARQ, arqueología y museos, 14, 118-123.

Mata Parreño, C. (1991). Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Origen y evolución de la cultura ibérica. Serie de Trabajos Varios, 88. Servicio de Investigación Prehistórica: Valencia.

Mata, C. y Bonet, H. (1992). Cerámica ibérica: ensayo de tipología. Trabajos Varios del Servicio de Investigación Prehistórica, 89, 117-173.

Miró Canals, J. (1983). Algunas consideraciones sobre las ánforas ibéricas Mañá B3. Pyrenae, 19, 157-189.

Moratalla, J. y Perdiguero, P. (2023). La vajilla y sus funciones. En J. Moratalla, P. Rouillard, L. Costa y M. T. Berna (Eds.), Las Tres Hermanas (Aspe). Una residencia ibérica efímera de los ss. V-IV a. C. (pp. 113-140). Colección Petracos, 14. Publicaciones INAPH: Universidad de Alicante.

Moratalla, J. y Segura, G. (2013). Colmenares (L’Alacantí), un hábitat ibérico de llanura en época plena. Lucentum, 32, 93-113. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2013.32.04

Morel, J. P. (1998). Que buvaient les Carthaginois? En El vi al’antiguitata Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental (Badalona 1998) (pp. 29-38). Museu de Badalona: Badalona.

Muñoz, A. y De Frutos, G. (2004). El comercio de las salazones en época fenicio-púnica en la Bahía de Cádiz. Estado actual de las investigaciones: los registros arqueológicos. En Las industrias alfareras y conserveras fenicio-púnicas de la Bahía de Cádiz (San Fernando, diciembre de 2000) (pp. 131-167). Actas de XVI Encuentros de Historia y Arqueología Publicaciones obra social y cultural CajaSur: Córdoba.

Olcina Doménech, M. (2005). La Illeta dels Banyets, el Tossal de Manises y la Serreta. En L. Abad, F. Sala e I. Grau (Eds.), La Contestania ibérica, treinta años después (pp. 147- 177). Serie Arqueología. Publicaciones de la Universidad de Alicante: Alicante.

Olcina, M. y López Seguí, E. (1997). Prospección y excava- ción de urgencia en los alrededores del alfar ibérico. En M. Olcina (Ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica (pp. 207- 220). MARQ: Alicante.

Olcina, M., Martínez, A. y Sala, F. (2009). La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante): épocas ibérica y romana I, historia de la investigación y síntesis de las intervenciones recientes (2000-2003). MARQ: Alicante.

Olcina, M., Martínez, A., Sala, F., López, D., Doménech-Carbó, A. y Carrión, Y. (2022). Un testimonio de la producción de brea en la protohistoria de la Península Ibérica: el horno de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). SPAL, 31(1), 245-280. https://doi.org/10.12795/spal.2022.i31.10

Peacock, D.P.S. (1986). Punic Carthage and Spain: The evidence of the Amphorae. Cahiers des Études Anciennes, 14, 101-113

Perdiguero Asensi, P. (2019). Elementos auxiliares en la producción alfarera protohistórica: El caso del alfar de la Illeta dels Banyets (El Campello). Recerques del Museu d’Alcoi, 28, 101-114.

Perdiguero Asensi, P. (2020). La producción de ánforas en el ambiente púnico de La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Un breve avance. En S. Celestino y E. Rodríguez (Eds.), Un viaje entre el Oriente y el Occidente del Mediterráneo (pp. 1893-1902). Mytra, 5, actas del IX Congreso Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos. Instituto de Arqueología de Mérida: Mérida

Perdiguero Asensi, P. (2021). Esparto manufacturing and technological transmission in a colonial environment in the western Mediterranean. En A. Bertaud, T. Poigt, M. Rakvin, y M. Rode (Coords.), La transmission durant la Protohistoire (pp. 117-128). Actes des Ve rencontres doctorales internationales de l’EEPB .École européenne de protohistoire de Bibracte: Bibracte.

Perdiguero Asensi, P. (2022). Producción y comercio en la esfera de influencia púnica. Relaciones y dinámicas productivas en la Contestania ibérica [Tesis doctoral]. Universidad de Alicante. http://hdl.handle.net/10045/153063

Perdiguero, P. y Martínez-Boix, J. L. (2024). La presencia de los morteros ebusitanos en la Contestania. Una forma representativa de los repertorios de época plena. En M. Olcina, A. Guilabert y E. Tendero (Coords.), Contestania Ibérica revisitada, 50 años de la obra de Enrique Llobregat Conesa (pp. 277-288). MARQ: Diputación de Alicante.

Quintana, C. y Guerrero, V. M. (2004). Las ánforas del Puig de Sa Morisca (Mallorca): los contextos del siglo IV a. C. En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon y D. Asensio (Eds.), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (ss. VIII-III a. C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (pp. 253-260). Arqueo Mediterrània, 8. Reuniò Internacional d’Arqueologia de Calafell: Calafell.

Ramon Torres, J. (1991a). Barrio industrial de la ciudad púnica de Ibiza: el taller AE-20. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología castellonenses, 15, 247-286.

Ramon Torres, J. (1991b). Las ánforas púnicas de Ibiza. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera, 23. Museo Arqueológico de Ibiza.

Ramon Torres, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Colección Instrumenta 2. Universitat de Barcelona.

Ramon Torres, J. (1997). FE-13: un taller alfarero de época púnica en Ses Figueretes (Eivissa). Treballs del Museu Arqueologic d’Eivissa e Formentera, 39, 1-193.

Ramon Torres, J. (1998a). IM-50: Eivissa. Treballs del Museu Arqueologic d’Eivissa i Formentera, 42, 143-166.

Ramon Torres, J. (1998b). La facies cerámica de importación en Eivissa durante el s. III. En J. Ramon, J. Sanmartí, D. Asensio y J. Principal (Eds.), Les fàcies ceràmiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiuses durant el segle III a. C. i la primera meitat del segle II a. C. (pp 157-173). Arqueo Mediterrània, 4. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Ramon Torres, J. (2004). Les àmfores d’importació a l’Eivissa feniciopúnica (s.-VII/-IV). En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon y D. Asensio (Eds.), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (ss. VIII-III a. C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts. (pp. 265-282). Arqueo Mediterrània, 8. Reuniò Internacional d’Arqueologia de Calafell: Calafell.

Ramon Torres, J. (2010). La cerámica fenicia del Mediterráneo centro-occidental y del Atlántico (s. VIII-1r 1/3 del siglo VI a. C.). Problemas y perspectivas actuales. En L. Nigro (Dir.), Motya and the Phoenician Ceramic Repertoire between the Levant and the West 9th-6th Century BC (pp. 211-253). Proceedings of the International Conference held in Rome. Quaderni de Arqueologia Fenicio-Punica, V. Università di Roma: Roma.

Ramon Torres, J. (2011). El sector alfarero de la ciudad púnica de Ibiza. En B. Costa y J. H. Hernández (Eds.), Yoserim: la producción alfarera fenicio-púnica en occidente (pp. 165-222). Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa e Formentera, 66. Museo arerqueológico de Ibiza y Formentera: Ibiza.

Ramon Torres, J. (2013). Economía y comercio de la Ibiza púnica en la época de las acuñaciones de moneda (siglos IV a. C.- I d. C.). En A. Arévalo, D. Bernal y D. Cottica (Coords.), Ebusus y Pompeya, ciudades marítimas: testimonios monetales de una relación (pp. 83-124). Universidad de Cádiz: Cádiz.

Ramon Torres, J. (2017). Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las Islas Baleares. En F. Prados, H. Jiménez y J. J. Martínez (Coords.), Menorca entre fenicios y púnicos (pp. 41-84). Monografías del CEPOAT, 2. Universidad de Murcia: Murcia.

Ramon, J., Sáez, A., Sáez, A. y Muñoz, A. (2007). El taller alfarero tardoarcaico de Camposoto, San Fernando, Cádiz. Junta de Andalucía, Consejería de Cultura.

Ribera, A. (1982). Las ánforas prerromanas valencianas (fenicias, ibéricas y púnicas). Servicio de Investigación Prehistórica. Serie de Trabajos Varios, 72. Valencia.

Ribera, A. y Tsantini, E. (2008). Las ánforas del mundo ibérico. En D. Bernal y A. Ribera (Eds.), Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión (pp. 617-634). Cádiz: Servicio de Publicaciones Universidad de Cádiz.

Riera i Codina, M. C. (1980). Ceràmica a mà d’Ullastret. Cypsela, 3, 117-126.

Rodríguez Pérez, D. (2019). La vida social de la cerámica ática en la península ibérica: la amortización de las copas Cástulo de tipo antiguo. Archivo Español de Arqueología, 92, 71-88. https://doi.org/10.3989/aespa.092.019.004

Rosser, P. y Fuentes, C. (2007). Tossal de les Basses. Seis mil años de historia de Alicante. Catálogo de la Exposición. Ayto. de Alicante.

Rosser, P., Ortega, J. R., Esquembre, M. A., Molina, F. y Moltó, J. (2008). El yacimiento del Tossal de les Basses (Albufereta, Alicante) y el hallazgo de una terracota de barco. En M. A. Esquembre y J. R. Ortega (Coords.), La terracota de una birreme, Surcando el tiempo. Un barco de terracota de época ibérica (Tossal de les Basses, Alicante) (pp. 13-35). MARQ: Alicante.

Sáez Romero, A. M. (2008). La producción cerámica en Gadir en época tardopúnica siglos –III/–I). BAR International Series, 1812 (1 y 2). Hadrian Books.

Sáez Romero, A. M. (2011). Alfarería en el Extremo Occidente fenicio: del renacer tardoarcaico a las transformaciones helenísticas. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 66, 49-106.

Sáez Romero, A. M. (2013). Talleres cerámicos en Gadir en época postcolonial ¿un modelo alfarero excepcional? En D. Bernal, L. C. Juan, M. Bustamante, J. J. Díaz, y A. M. Sáez (Eds.), Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania: I Congreso Internacional de SECAH (pp. 215- 249). Monografías Ex Officina Hispana, 1. Universidad de Cádiz: Cádiz.

Sáez Romero, A. M. (2021). Ánforas turdetanas en la Bahía de Cádiz (siglos VI-II a. C.). Apuntes sobre su producción, consumo y papel comercial. En F. J. García y A. M Sáez (Coord.), Las ánforas turdetanas: actualización tipológica y nuevas perspectivas (pp. 161-200). Editorial Universidad de Sevilla: Sevilla.

Sala Sellés, F. (1994). La cerámica de importación de los siglos VI-IV a. C. en Alicante y su repercusión en el mundo indígena. Huelva Arqueológica, 13(1), 273-296.

Sala Sellés, F. (1995). La cultura ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III a. C. Una propuesta de evolución. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.

Sanmartí Grego, J. (2000). Les relacions comercials en el món ibèric. En C. Mata y G. Pérez (Eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre Economia en el Món Ibèric (pp. 307-328). Saguntum (PLAV), Extra-3. Universitat de València: València.

Sanmartí, J. y Asensio, D. (2005a). Comercio púnico y estratificación social: la difusión de cerámicas comunes púnicas en la costa nororiental de la Península Ibérica. En A. Spanó (Eds.), V Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici (pp.1299-1310).Università degli studi di Palermo: Palermo-Marsala.

Sanmartí, J. y Asensio, D. (2005b). Fenicis i púnics al territori de Catalunya: cinc segles d’interacció colonial. En J. Ramon (Coord.), Fenicis i púnics als Països Catalans (pp. 89-105). Fonaments, 12. Afers.

Sanmartí, J., Asensio, D., Martín, A. y Pons, E. (2004). Les importacions amforals a la costa catalana de la primera edat del ferro al període ibèric ple (ca. 700-200 a. C.). En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon, y D. Asensio (Eds.), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (ss. VIII-III a. C.). Aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (pp. 185-190). Arqueo Mediterrània, 8. Reuniò Internacional d’Arqueologia de Calafell: Calafell.

Serna, I. y García Atiénzar, G. (2020). La ocupación campaniforme del yacimiento de El Arsenal (Elche, Alicante). Saguntum (PLAV), 52, 53-71. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.52.17736

Simón García, J. L. (1990). La Illeta dels Banyets i la Almadraba (El Campello, Alicante). Excavacions arqueològiques de salvament a la Comunitat Valenciana 1984-1988. II Intervencions Rurals, Valencia, 48-52.

Soria, L. y Mata, C. (2015). Marcas y epígrafes sobre ánforas de época ibérica. II. Lucentum, 34, 145-171. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2015.34.05

Soria, L. y Mata, C. (2016). Hornos, marcas… y más allá. En R. Járrega, y P. Berni (Eds.), Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo (pp. 624-638). III Congreso Internacional de la SECAH - Ex Officina Hispana. SECAH: Tarragona.

Sourisseau, J. C. (2004). Les amphores ibériques et phéno-puniques en Provence et dans la basse vallée du Rhône (VIe-Ve s. av. J.-C.). Documents d’archéologie méridionale. Protohistoire du Sud de la France, 27, 319-346. https://doi.org/10.4000/dam.743

Talavera, A. J. y Contreras, F. (2015). Dos naves púnicas en el norte de Menorca en el siglo IV a. C. (Puerto de Sanitja, Es Mercadal). Arqueología y Territorio, 12, 105-119.

Tsantini, E. (2004). Estudi de la producció i la distribució d’àmfores ibèriques en el nord-est peninsular a través de la seva caracterització arqueométrica [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/TDX-0305107-083203

Tsantini, E., Quintana, C., Albera, D. y Cau, M.Á. (2018). Iberian amphorae beyond the mainland: imports in southwes- tern Mallorca (Balearic Islands, Spain). Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 1793-1812. https://doi.org/10.1007/s12520-018-0630-x

Ugolini, D. y Olive, C. (2004). La circulation des amphores en Languedoc: réseaux et influences (VIe-IIIe s. av. JC). En J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon, y D. Asensio (Eds.), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (ss. VIII-III a. C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts. Arqueo Mediterrània, 8, 59-104. Reuniò Internacional d’Arqueologia de Calafell: Calafell.

Descargas

Publicado

01-07-2026

Cómo citar

Perdiguero Asensi, P. (2026). La producción de ánforas en la costa sureste de la península ibérica entre los siglos -V al -III. Una revisión arqueológica del alfar de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Lucentum, (46), 33–54. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.29468

Número

Sección

Artículos