Marcas y epígrafes sobre ánforas de época ibérica. II

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2015.34.05

Palabras clave:

Cultura Ibérica, Edad del Hierro, Ánfora, Marca precocción, Marca postcocción

Resumen

Se presenta la segunda parte del repertorio de marcas y epígrafes sobre ánforas ibéricas, con la intención de completar un fenómeno heredero del mundo púnico. Se pretende ir acotando el/los posible/s significado/s de tales marcas, su distribución territorial y su marco cronológico. Las marcas incisas son, en esta ocasión, más numerosas que las impresas y se ha detectado una nueva técnica postcocción (con pintura y carbón) restringida al noreste peninsular.

Citas

AGUELO, X. y PONS, O., 2011: «El pecio de Binissafúller. Resultados de la campaña 2011», Actas de las Jornadas de ARQUA, 96-101, Cartagena.

AGUELO, X., PONS, O., DE JUAN, C., RAMON, J., MATA, C., SORIA, L., PIQUÉ, R. y ANTOLÍN, F., 2014: «El pecio de Binissafúller. Estado de las investigaciones», I Congreso de Arqueología náutica y subacuática española (Cartagena, 2013), 67-85.

ÁLVAREZ, N., 1997: «El almacén del templo A: aproximación a espacios constructivos especializados y su significación socio-económica», en M. Olcina (ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica, MARQ, Serie Mayor I, 133-174, Alicante.

ÁLVAREZ, N., 1998: «Producción de ánforas contestanas: el Almacén de El Campello (Alicante)», Cypsela, 12, 213-222.

ÁLVAREZ, N., CASTELLÓ, J.S. y GÓMEZ BELLARD, C., 2000: «Estudio preliminar de las ánforas del Alt de Benimaquía (Dénia, Alicante)», Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 21, 121-136.

ARTEAGA, O., PADRÓ, J. y SANMARTÍ, E., 1990: El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea, Terra Alta, Tarragona), Monografi es Arqueològiques 7, Barcelona.

BADIE, A., GAILLEDRAT, E., MORET, P., ROUILLARD, P., SÁNCHEZ, M.J. y SILLIÈRES, P., 2000: Le site antique de La Picola à Santa Pola (Alicante, Espagne), Madrid.

BARBERÁ, J., 1964-1965: «La cerámica barnizada de negro del poblado Ilergeta del Tossal de les Tenalles de Sidamunt (Lérida)», Ampurias, XXVI-XXVII, 135-163.

BELÉN, M., 2006: «Ánforas de los siglos VI-IV a.C. en Turdetania», SPAL, 15, 217-246.

BELÉN, M., ANGLADA, R., ESCACENA J.L., JIMÉNEZ, A., LINEROS, R. y RODRÍGUEZ, I., 1997: Arqueología en Carmona (Sevilla). Excavaciones en la casapalacio del Marqués de Saltillo, Sevilla.

BELTRÁN, M., 2005: «Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza)», en A. Jimeno (ed.), Celtíberos. Tras la estela de Numancia, Salamanca.

BLANC-BIJON, V., CARRE, M. B., HESNARD, A. y TCHERNIA, A., 1998: Recueil de timbres sur amphores romaines II (1989-1990 et compléments 1987-1988), Travaux du Centre Camille Jullian 20, Aix-en-Provence.

BONET, H. y VIVES-FERRÁNDIZ, J. (eds.), 2011: La Bastida de les Alcusses. 1928-2010, Valencia.

BURRIEL, J. y MATA, C., 2008: «El poblat iber d’El Tòs Pelat (Moncada-Bètera). Un oppidum edetà en l’Horta Nord de València», Quaderns dels Museus Municipals de València, 2, 11-22.

BURRIEL, J. y MATA, C., 2013: «L’oppidum ibèric d’el Tòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València)», Monte Catano, 14, 75-97.

CALLENDER, M. H., 1970: Roman Amphorae with index of stamps, Oxford.

CARRASCO, G. y VELAZA, J., 2011: «Esgrafiados ibéricos de Alarcos (Ciudad Real)», Palaeohispánica, 11, 225-230.

CARRE, M. B., GAGGADIS-ROLIN, V., HESNARD, A. y TCHERNIA, A., 1995: Recueil de timbres sur amphores romaines (1987– 1988), Travaux du Centre Camille Jullian 16, Aix-en-Provence.

COLL, R., PREVOSTI, M., CAZORLA, F. y MONTLLÓ, J., 2002: «Can Vilá (Premiá de Dalt, El Maresme): un yacimiento ibérico de llanura con producción cerámica, posteriormente romanizado», Laietania, 13, 69-106.

CURA, M., 2006: El jaciment del Molí d´Espígol (Tornabous-Urgell). Excavacions arqueològiques 1987-1992, Monografi es 7, Barcelona.

DE HOZ, J., 2009: «Los grafi tos y las marcas», en X. Nieto y M. Santos (eds.), El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç, Monografi es del CASC 7, 153-162, Barcelona.

DESY, P., 1989: Les timbres amphoriques de l’Apulie républicaine. Documents pour une histoire économique et sociale, B.A.R., I.S. 554, Oxford.

DÍAZ, M.A. y JORDÁN, C.B., 2001: «Grafi tos procedentes de Contrebia Belaisca», Palaeohispánica, 1, 301-333.

FABRA, M. E. y VILALTA, E., 2008: «El poblat ibèric del Vilar: Cultura material», en J.M. Vergès y J. López (eds.), Valls y la seva historia (II). Prehistòria i Història Antiga, 185-202, Valls.

FABRA, M.E., BURGUETE, S. y VILALTA, E., 2013: «Grafits apareguts al jaciment ibèric del Vilar i als testers de Fontscaldes (Valls, Tarragona). La tènica del carbò vegetal», Saguntum-PLAV, 45, 247-250. Doi: 10.7203/SAGVNTVM.45.2594

FERRER, J., 2010: «El sistema dual de l’escriptura ibèrica sud-oriental», Veleia, 27, 69-113.

FRANCÈS, J., VELAZA, J. y MONCUNILL, N., 2008: «Los esgrafiados sobre cerámica de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)», Palaeohispánica, 8, 217-242.

FUMADÓ, I., 2014: «El caballero de El Macalón (Nerpio, Abacete).La emergencia de las aristocracias ibéricas y sus nuevas formas de representación», Cuadernos de Prehistoria de la Universidad Autónoma de Madrid, 40, 81-95.

GAILLEDRAT, E. y ROUILLARD, P., 2003: «Pech Maho aux VIe-Ve s. av. J.– C. Une place d’échanges en territoire élisyque», en M. Bats et alii (eds.), Peuples et territoires en Gaule méditerranéenne, Hommage à Guy Barruol, Revue Archéologique de Narbonnaise, Supplément 35, 401-410, Montpellier.

GAILLEDRAT, E. y SOLIER, Y. (ed.), 2004: L’établissement côtier de Pech Maho (Sigean, Aude) aux VIe-Ve s. av. J.C. (fouilles 1959-1979), Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 19, Lattes.

GARCÉS ESTALLÓ, I. y PÉREZ CONILL, J., 2006: «Inscripció ibèrica ante cocturam del Tossal de les Tenalles (Sidamon, Pla d’Urgell)», en A.A. V.V., Arqueologia i arqueòlegs. El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú, 55-62, Verdú.

GARCÉS ESTALLÓ, I. y TORRES, M., 2011: «Inscripció ibèrica, grafi ts i marques amfòriques procedents de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Riucorb, Urgell)», Sylloge epigraphica Barcinonensis (SEBarc), IX, 39-58.

GARLAN, Y., 1999: Les timbres amphoriques de Thasos. I. Timbres protothasiens et thasiens anciens, XVIII Études Thasiennes, Athènes.

GENERA, M., 2005: « Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre», Paleohispanica, 5, 995-1012.

GUERRERO, V.M. y QUINTANA, C., 2000: «Comercio y difusión de ánforas ibéricas en Baleares», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, 153-182.

GRAU, I., 2002: La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica, Alicante.

GRAU, I., BEDMAR, A., CORTELL, E. y CORTÉS, A., 2012: «Los registros antiguos de El Puig d’Alcoi a la luz de la documentación reciente», Recerques del Museu d’Alcoi, 21, 45-60.

GRAU, I. y SEGURA, J.M., 2013: El oppidum ibérico de El Puig d`Alcoi. Asentamiento y paisaje en las montañas de la Contestania, Alcoi.

GUITARD, J., PERA, J. y ROS, J., 2004: «Arqueologia a l’antiga ciutat romana de Iesso (Guissona, Lleida)», Primer Simposi Patrimoni i turismo cultural: arqueología viva de les ciutats de l’Antiguitat, 153-192, Barcelona.

HERNÁNDEZ ALCARAZ, L. y SALA, F., 1996: El Puntal de Salinas. Un hábitat ibérico del siglo IV a.C. en el Alto Vinalopó, Villena.

JUAN, L.C. y BERMÚDEZ, A., 1989: «Hornos de época republicana en Cataluña», Revista de Arqueología, 98, 40-47.

JUAN, R., PONS, O. y JUAN, Q., 1998: Memòria de la campanya juny-setembre de 1995. Poblat de Son Catlar, Ciutadella.

LAWALL, M. L., 2000: «Graffi ti, wine selling and the reuse of amphorae in the Athenian Agora, ca. 430 to 400 B.C.», Hesperia, 69, 1, 3-90.

LÓPEZ SEGUÍ, E., 1997: «El alfar ibérico», en M. Olcina (ed.), La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la Edad del Bronce y Época Ibérica, MARQ, Serie Mayor I, 221-250, Alicante.

LÓPEZ SEGUÍ, E., 2000: «La alfarería ibérica en Alicante. Los alfares de la Illeta dels Banyets, La Alcudia y el Tossal de Manises», Saguntum-Extra, 3, 241-248.

MARTÍN, A., BUXÓ, R., LÓPEZ, J. B. y MATARÓ, M., 1999: Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992), Monografíes d’Ullastret 1, Girona.

MARTÍN, A., PLANA, R., CODINA, F. y GAY, C., 2008: «El jaciment Camp d’en Gou-Gorg d’en Batlle, un barri periurbà de l’oppidum d’Ullastret (Baix Empordà)», Cypsela, 17, 161-183.

MARTÍNEZ CASTRO, A., 2011: «De la colonización agraria tartésico-orientalizante a la nuclearización ibero-turdetana. Aproximación a la Protohistoria en La Carlota», Antiquitas, 23, 119-141.

MARTÍNEZ CASTRO, A. y TRISTELL, F.J., 1999: «Marcas sobre cerámica ibérica procedentes del noroeste de la campiña cordobesa (términos municipales de La Carlota y Córdoba)», Antiquitas, 10, 73-80.

MARTÍNEZ VALLE, A., 2014: «La Solana de las Pilillas y otros testimonios de producción y consumo de vino en la Meseta de Requena-Utiel», Lucentum, XXXIII, 51-72. DOI: 10.14198/LVCENTVM2014.33.04.

MARTÍNEZ VALLE, A., CASTELLANO, J. J., CUARTERO, F., HORTELANO, L. y SÁEZ, A., 2001: «Los hornos ibéricos de Las Casillas del Cura (Venta del Moro, Valencia)», Anejo de la Revista Lucentum 4, 135-150.

MARTÍNEZ VALLE, A. y HORTELANO, L., 2011: «Ánforas vinarias de Casillas del Cura (Venta del Moro) y Solana de las Pilillas (Requena). Caracterización, similitudes y diferencias», Oleana, 26, 71-88.

MATA, C. y SORIA, L., 1997: «Marcas y grafi tos sobre contenedores ibéricos», Archivo de Prehistoria Levantina, XXII, 297-374.

MATA, C., MORENO, A., PÉREZ, G., QUIXAL, D. y VIVES-FERRÁNDIZ, J., 2009: «Casas y cosas del campo: hábitat agrícola y estructura social en los territorios de Edeta y Kelin (siglos V-III a.n.E.)», Arqueo Mediterrània, 11, 143-152.

MATA, C., BONET, H., COLLADO, E., FUENTES, M., IZQUIERDO, I., MARLASCA, R., MORENO, A., PASCUAL J.LL., QUESADA, F., QUIXAL, D. RIPOLLÈS, P.P., SANCHIS, A., SORIA, L. y TORMO, C., 2014: Fauna Ibérica. De lo real a lo imaginario (II), Trabajos Varios del SIP 117, València.

MOLINOS, M., CHAPA, T., RUIZ RODRÍGUEZ, A., PEREIRA, J., RÍZQUEZ, C., MADRIGAL, A., ESTEBAN, A., MAYORAL, V. y LLORENTE, M., 1998: El santuario heroico de El Pajarillo. Huelma (Jaén), Jaén.

MOLIST, N. (ed.), 2009: La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografías de Olérdola 2, Barcelona.

MORATALLA, J. y SEGURA, G., 2013: «Colmenares (L’Alacantí), un hábitat ibérico de llanura en época plena», Lucentum, 32, 93-114. DOI: 10.14198/LVCENTVM2013.32.04.

NIETO, X. y SANTOS, M. (eds.), 2008: El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç, CASC 7, Barcelona.

OLCINA, M. (ed.), 1997: La illeta dels Banyets (El Campello, Alicante). Estudios de la edad del Bronce y época ibérica, MARQ, Serie Mayor 1, Alicante.

OLCINA, M., GILABERT, A. y TENDERO, E., 2010: «Lectura púnica del Tossal de Manises (Alicante)», Mainake, XXXII (I), 229-249.

OTIÑA, P. y VERGÈS, J.M., 2004: «El poblat ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp)», Butlleti Arqueològic, 26, 5-22.

PERA I ISERN, J., 2003: «Epigrafi a ibérica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra)», Revista d’Arqueologia de Ponent, 13, 237-255.

PERA I ISERN, J., 2005: «Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I a.C. El ejemplo de la ciudad Romana de Iesso (Guissona, Lleida)», Palaeohispanica, 5, 315-332.

PÉREZ BALLESTER, J., VELASCO, A., BORREDÁ, R., RODRÍGUEZ, J.A., 2007: «Excavaciones arqueológicas en la solana del Castell de Xàtiva. Campaña de 2007», Saguntum-PLAV, 39, 189-192.

PÉREZ BALLESTER, J., VELASCO, A., BORREDÁ, R. y RODRÍGUEZ, J.A., 2008: «Excavaciones arqueológicas en el solar de la antigua Saitabi (la Solana del Castell, Xàtiva). Campaña de 2008», Saguntum-PLAV, 40, 237-242.

PÉREZ BALLESTER, J., VELASCO, A., BORREDÁ, R. y RODRÍGUEZ, J.A., 2011: «La Solana del Castell (Xàtiva). Campaña de 2010», Saguntum-PLAV, 43, 199-203. Doi: 10.7203/SAGVNTVM.43.1659.

PÉREZ BALLESTER, J., VELASCO, A., BORREDÁ, R. y RODRÍGUEZ, J.A., 2013: «Campañas de excavaciones de 2011 y 2012 en la Solana del Castell (Xàtiva)», Saguntum-PLAV, 45, 243-245. Doi: 10.7203/SAGVNTVM.45.3025.

PÉREZ I CONILL, J.: Tossal de les Tenalles, http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/9450/qmem6857_web.pdf?sequence=1

PÉREZ JORDÀ, G., MATA, C., MORENO, A. y QUIXAL, D., 2007: «L’assentament ibèric del Zoquete (Requena, València): resultats preliminars de la 1ª campanya d’excavació», Saguntum– PLAV, 39, 185-188.

PÉREZ SUÑÉ, J. M. y REVILLA CALVO, V., 1999: «Sellos ibéricos impresos sobre ánfora», XXIV Congreso Nacional de Arqueología (Cartagena, 1997), vol. 3, 359– 366, Murcia.

PÉREZ VERBENA, J., 2004: «Los materiales del yacimiento Ibérico de Los Terreros (ss.VI-II a.C.) (Torrebaja, Valencia)», Saguntum-PLAV, 36, 125-146.

PUIG, A.M., 2006: «Les excavacions al Barri Hel-lenístic», en A.M. Puig y A. Martín (coords.), La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), Sèrie Monogràfi ca 23, 139-294, Girona.

PUJOL, A., 1989: La población prerromana del extremo nordeste peninsular: génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las comarcas gerundenses, 2 vols., CSIC y Universitat Autonoma de Barcelona, Bellaterra.

PY, M., ADROHER, A. y SÁNCHEZ, C., 2001: Dicocer 2. Corpus de céramiques de l’ Âge du fer de Lattes (fouilles 1963-1999), Lattara 14, Lattes.

QUIXAL, D., MORENO, A., MATA, C. y PÉREZ JORDÀ, G., 2008: «L’assentament ibèric del Zoquete (Requena, València)», Saguntum-PLAV, 40, 233-236.

QUIXAL, D., MATA, C., ALBELDA, V. y PÉREZ, A., 2011: «Segunda campaña de excavación en el asentamiento ibérico fi nal de La Casa de la Cabeza (Requena, València)», Saguntum-PLAV, 43, 205-208. Doi: 10.7203/SAGVNTVM.43.1675

REMESAL, J. (ed.), 2004: Epigrafía anfórica, Instrumenta 17, Barcelona.

RIBERA, A., 1982: Las ánforas prerromanas valencianas. Fenicias, ibéricas y púnicas, Trabajos Varios del SIP 73, València.

RIBERA, A., TSANTINI, E., 2008: «Las ánforas del mundo ibérico», en D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, 617-634, Cádiz.

RODRÍGUEZ ALMEIDA, E., 1989: Los tituli picti de las ánforas de la Bética. I. Tituli Picti de los Severos y la Ratio fisci, Madrid.

ROSSER, P. (coord.), 2003: El Cerro de las Balsas y El Chinchorro: una aproximación a la arqueología del poblamiento prehistórico e ibérico de la Albufereta de Alicante, LQNT, Monográfico 2, Alicante.

ROSSER, P. y FUENTES, C., 2007: Tossal de les Basses: Seis mil años de historia de Alicante, Alicante.

SANMARTÍ, J., y BRUGUERA, R., 1998: «Les àmfores ibèriques del celler del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)», Cypsela, 12, 183-194.

SANMARTÍ, J., BRUGUERA, R. y MORER, J., 1998: «Les àmfores ibériques a la Catalunya meridional», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 19, 267-289.

SANMARTÍ, J., ASENSIO, D., MIRÓ, M.T. y JORNET, R., 2012: «El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro», Archivo Español de Arqueología, 85, 43-63.

SANZ, M., 1979: «Población ibérica del valle del Ebro (III). Aportación al estudio del oppidum ibérico de Sant Miquel de Vinebre», Butlletí Arqueològic Real Societat Arqueològica Tarraconense, 1, 11-42.

SOLÉ, D., 2008: «El forn de la Coma», en J.M. Vergès y J. López (coords.), Història de Valls, II. Prehistòria i Història Antiga, 311-318, Valls.

SORIA, L., 2002: «La estructuración del territorio albacetense durante el ibérico pleno (ss. V-III a.C.). Los grandes asentamientos y su distribución en el espacio», II Congreso de Historia de Albacete, vol. I. Arqueología y Prehistoria, 137-144, Albacete.

SORIA, L. y MATA, C., e. p.: «Hornos, marcas…y más allá», III Congreso Internacional de la SECAH-EX OFFICINA HISPANA (Tarragona 2014).

UROZ, J., POVEDA A. M. y MÁRQUEZ J.C., 2003: «Libisosa. La transformación de un oppidum en colonia romana», Alebus, 13, 221-252.

UROZ, J., POVEDA, A. M., MUÑOZ, F. J. y UROZ RODRÍGUEZ, H., 2007: «El departamento 86: Una taberna del barrio industrial ibérico de Libisosa (Lezuza, Albacete)», en J. M. Millán y C. Rodríguez (coords.), Arqueología de Castilla-La Mancha (Cuenca 2005), 143-170, Cuenca.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

15-12-2015

Cómo citar

Soria Combadiera, L., & Mata Parreño, C. (2015). Marcas y epígrafes sobre ánforas de época ibérica. II. Lucentum, (34), 145–171. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2015.34.05

Número

Sección

Artículos